L’Agència Catalana de l’Aigua va aprovar l’any 2020 la concessió d’un màxim de 6,86 hm3/any d’aigua depurada procedent de l’EDAR de Manresa pel seu ús a les instal·lacions mineres d’ICL a Súria. A la pràctica, aquest volum significa tota l’aigua de sortida de l’EDAR Manresa que ja no retornarà al medi.
ICL-Súria és ja, amb molta diferència, el principal consumidor particular d’aigua de la conca: 1,2 hm3/any d’aigua extreta del pou de Cal Trist al nivell freàtic del riu Cardener i del mateix riu Cardener a Súria, segons informa la memòria de sostenibilitat de l’any 2024 publicada per l’empresa. Però, sobretot, la mineria de potassa és qui més intensament contamina l’aigua convertint-la en salmorra concentrada, letal per a tot organisme viu, que cal conduir fins al mar a través d’un col·lector.
La concessió per part de l’ACA d’aquest cabal d’aigua procedent de l’EDAR de Manresa s’emmarca en la voluntat de l’empresa minera de reduir la ingent generació de residus salins -1,9 milions de tones l’any 2024- i en un programa de restauració irrealitzable que afirma que, en transcurs d’un temps ignot, es buidarà de residus salins el runam salí del Fusteret a base d’una venda de sal comuna que s’ha demostrat del tot insuficient i de diluir-los en aigua dolça i enviar-los al mar a través del nou col·lector de salmorres en construcció.
La construcció de la branca del Cardener del nou col·lector de salmorres porta associada la instal·lació d’una canonada paral·lela d’impulsió d’aigua depurada des dels Comtals, on hi ha la depuradora d’aigües residuals de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada i Callús, fins a les instal·lacions d’ICL a Súria.
Pot ser un encert destinar aigua de menor qualitat al procés miner de separació de la potassa, malgrat el cost energètic permanent del bombament de l’aigua depurada des de Manresa fins a Súria. També pot ser preferible diluir i enviar al mar a través del nou col·lector de salmorres els residus salins que l’explotació minera genera en la seva activitat diària, abans que abocar-los en les condicions actuals a cel obert al runam del Fusteret que es veu créixer d’un dia a l’altre. Però, sens dubte, és un despropòsit majúscul pretendre buidar de residus els runams gegantins del Fusteret i del Cogulló a base de malversar aigua i més aigua en una activitat que ocasiona només despeses, perjudicis i servituds.
La imatge mostra la construcció, ja avançada al març del 2026, del gran dipòsit per acumular i regular l’aigua depurada procedent de l’EDAR Manresa, al polígon industrial dels Comtals poc més avall de la planta de compostatge de fangs, a la parcel·la limitada entre la via de Renfe i la carretera C-55.
[foto Jordi Badia]
- Vegeu Plataforma Montsalat per informació detallada dels impactes ambientals de la mineria de sal al Bages.