El lletsó punxós o espinescent (Sonchus asper) és una herba de la família de les Compostes, robusta, de cicle anual o biennal. Com els seus noms indiquen, el seu port està entre el d’un lletsó i el d’un card.
La tija principal del lletsó punxós assoleix fins a 20 mm de diàmetre i 1 metre d’alçada, mentre es ramifica en branques menors. Les tiges són força regulars, amb l’exterior decorat amb estries verticals i paral·leles que li donen aire de columna dòrica i l’interior cilíndric buit. Al seccionar-se, aquestes tiges fistuloses deixen anar làtex blanc abundós. Les fulles són de forma molt variable, entre runcinades i pinnatífides, amb incisions profundes i puntes lleugerament espinescents. Les fulles caulinars tenen aurícules amples, arrodonides i amb el marge incís. Els capítols d’1-2 cm de diàmetre tenen peduncle curt, bràctees sovint ciliades, i flors amb lígules curtes d’un groc poc intens.
El lletsó punxós creix als solars en desús de la ciutat, als racons dels horts i als herbassars ruderals.
Als horts, als marges de camins i als descampats de la Catalunya Central conviuen 3 espècies de lletsó (Sonchus sp.), totes 3 molt comunes i tingudes per males herbes: el lletsó fi o de paret (S.tenerrimus), el lletsó d’hort (S.oleraceus) i el lletsó punxós o espinescent (S.asper). Els lletsons són herbes anuals i biennals polimorfes que a la variabilitat individual sumen aquella que prové de les condicions de creixement i de l’atzar, de manera que cal fixar-se en el gruix de les tiges, en la forma de les fulles caulinars i de les seves aurícules que abracen la tija (galeria inferior) i en detalls dels capítols o de les flors per identificar-los plenament.
El lletsó fi (S.tenerrimus) és la planta més petita, amb tiges menors de 5 mm de diàmetre. Les fulles caulinars tenen lòbuls estrets i les aurícules que abracen la tija prenen una forma vagament de ferradura o de cua d’oreneta. Els capítols, sobretot quan encara s’han d’obrir, solen tenir pilositat blanca a la base, i les lígules de les flors són d’un groc viu.
El lletsó d’hort (S.oleraceus) és de mida mitjana, amb tiges d’entre 5 i 10 mm de diàmetre. Les fulles caulinars tenen lòbuls amples, el terminal més gran que els laterals, amb incisions profundes als marges i aurícules en forma de mitja lluna, amb incisions al marge extern i amb una punta aguda terminal. Les fulles i les tiges poden prendre un matís de color grana. Els capítols solen tenir forma de copa amb la base eixamplada, i les lígules de les flors són d’un groc viu i tan llargues com el receptacle.
El lletsó punxós (S.asper) és la planta més robusta, amb tiges de 10-20 mm de diàmetre, fistuloses, que si es trenquen secreten làtex blanc abundós. Les fulles són lleugerament espinescents, més rígides que les de les altres espècies de lletsó, i amb aurícules àmpliament arrodonides i incises. Les lígules de les flors són d’un groc pàl·lid i més curtes que el receptacle del capítol.
[fotos Jordi Badia]