El lletsó d’hort o lletsó oleraci (Sonchus oleraceus) és una herba de la família Compostes que viu durant un o uns pocs anys i que, com moltes d’altres, fa capítols de flors grogues totes ligulades. El seu aspecte és el d’un lletsó fi (Sonchus tenerrimus) molt més desenvolupat. Sonchus oleraceus assoleix fàcilment el metre d’alçada, i més. Té fulles grans, amb lòbuls profunds vagament triangulars, el terminal més gran que els laterals i amb grans aurícules arrodonides que abracen la tija, amb incisions i una punta terminal. Aquest parell d’aurícules grans i arrodonides, no pas estretes, són el caràcter que millor permet diferenciar S.oleraceus de S.tenerrimus. Els capítols estan portats per peduncles de longitud desigual. Els capítols de S.oleraceus difereixen dels de S.tenerrimus perquè solen eixamplar-se a la base donant una forma de ceba i per no tenir la pilositat blanca abundosa a sota. A més, les bràctees dels capítols dels lletsó oleraci poden tenir cilis eriçats. El fruit és un aqueni amb un vil·là que es desprèn fàcilment.
El lletsó d’hort és una planta molt àmpliament distribuïda pel món.
Als horts, als marges de camins i als descampats de la Catalunya Central conviuen 3 espècies de lletsó (Sonchus sp.), totes 3 molt comunes i tingudes per males herbes: el lletsó fi o de paret (S.tenerrimus), el lletsó d’hort (S.oleraceus) i el lletsó punxós o espinescent (S.asper). Els lletsons són herbes anuals i biennals polimorfes que a la variabilitat individual sumen aquella que prové de les condicions de creixement i de l’atzar, de manera que cal fixar-se en el gruix de les tiges, en la forma de les fulles caulinars i de les seves aurícules que abracen la tija (galeria inferior) i en detalls dels capítols o de les flors per identificar-los plenament.
El lletsó fi (S.tenerrimus) és la planta més petita, amb tiges menors de 5 mm de diàmetre. Les fulles caulinars tenen lòbuls estrets i les aurícules que abracen la tija prenen una forma vagament de ferradura o de cua d’oreneta. Els capítols, sobretot quan encara s’han d’obrir, solen tenir pilositat blanca a la base, i les lígules de les flors són d’un groc viu.
El lletsó d’hort (S.oleraceus) és de mida mitjana, amb tiges d’entre 5 i 10 mm de diàmetre. Les fulles caulinars tenen lòbuls amples, el terminal més gran que els laterals, amb incisions profundes als marges i aurícules en forma de mitja lluna, amb incisions al marge extern i amb una punta aguda terminal. Les fulles i les tiges poden prendre un matís de color grana. Els capítols solen tenir forma de copa amb la base eixamplada, i les lígules de les flors són d’un groc viu i tan llargues com el receptacle.
El lletsó punxós (S.asper) és la planta més robusta, amb tiges de 10-20 mm de diàmetre, fistuloses, que si es trenquen secreten làtex blanc abundós. Les fulles són lleugerament espinescents, més rígides que les de les altres espècies de lletsó, i amb aurícules àmpliament arrodonides i incises. Les lígules de les flors són d’un groc pàl·lid i més curtes que el receptacle del capítol.
[fotos Jordi Badia]