El lletsó fi (Sonchus tenerrimus) és una herba de la família Compostes, feble i que, com tantes altres, fa capítols de flors grogues totes ligulades. Viu uns pocs anys en terrenys ruderals, vores de camins i entre les pedres dels murs.
Té les fulles pinnades, quasi completament dividides en lòbuls estrets de marge irregular, sovint amb el lòbul terminal més llarg que els laterals, el raquis una mica alat i un parell d’aurícules acabades en punta aguda que abracen la tija.
Els capítols es formen a l’extrem de les tiges, portats per peduncles de longitud desigual. Els capítols són cilíndrics –no pas amb la base eixamplada com a Sonchus oleraceus-, protegits per bràctees triangulars també de longitud desigual. A la base dels capítols que no s’han obert hi ha una característica pilositat blanca, com una barba postissa, que facilita la identificació de l’espècie, però que tendeix a perdre’s a mesura que els capítols envelleixen.
De les tiges trencades brolla una làtex blanc, com si fos llet; d’aquí el nom popular en català de lletsó.
El lletsó és una planta molt comuna en ambients humanitzats del Bages. Al Carnaval de Solsona, es penja un ruc del campanar de l’església perquè es mengi el lletsó que creix a mitja paret.
Als horts, als marges de camins i als descampats de la Catalunya Central conviuen 3 espècies de lletsó (Sonchus sp.), totes 3 molt comunes i tingudes per males herbes: el lletsó fi o de paret (S.tenerrimus), el lletsó d’hort (S.oleraceus) i el lletsó punxós o espinescent (S.asper). Els lletsons són herbes anuals i biennals polimorfes que a la variabilitat individual sumen aquella que prové de les condicions de creixement i de l’atzar, de manera que cal fixar-se en el gruix de les tiges, en la forma de les fulles caulinars i de les seves aurícules que abracen la tija (galeria inferior), i en detalls dels capítols o de les flors per identificar-los plenament.
El lletsó fi (S.tenerrimus) és la planta més petita, amb tiges menors de 5 mm de diàmetre. Les fulles caulinars tenen lòbuls estrets i les aurícules que abracen la tija prenen una forma vagament de ferradura o de cua d’oreneta. Els capítols, sobretot quan encara s’han d’obrir, solen tenir pilositat blanca a la base, i les lígules de les flors són d’un groc viu.
El lletsó d’hort (S.oleraceus) és de mida mitjana, amb tiges d’entre 5 i 10 mm de diàmetre. Les fulles caulinars tenen lòbuls amples, el terminal més gran que els laterals, amb incisions profundes als marges i aurícules en forma de mitja lluna, amb incisions al marge extern i amb una punta aguda terminal. Les fulles i les tiges poden prendre un matís de color grana. Els capítols solen tenir forma de copa amb la base eixamplada, i les lígules de les flors són d’un groc viu i tan llargues com el receptacle.
El lletsó punxós (S.asper) és la planta més robusta, amb tiges de 10-20 mm de diàmetre, fistuloses, que si es trenquen secreten làtex blanc abundós. Les fulles són lleugerament espinescents, més rígides que les de les altres espècies de lletsó, i amb aurícules àmpliament arrodonides i incises. Les lígules de les flors són d’un groc pàl·lid i més curtes que el receptacle del capítol.
[fotos Jordi Badia]