La cargola moscada (Erodium moschatum) és una herba anual que, amb el seu pom de fruits amb un bec llarg i dret com una agulla, revela la seva pertinença a la família de les Geraniàcies.
La cargola moscada fa una roseta de fulles grans i denses, de la qual s’enlairen fins al voltant de mig metre una o més tiges gràcils que, si s’observen a contrallum, mostren pèls eriçats, esparsos, llargs i blancs, presents també als raquis de les fulles, als peduncles florals, als calzes i, en menor proporció, al revers dels folíols. Les fulles, de fins a 20 cm de longitud, són pinnaticompostes amb 5-15 folíols dentats, amb la base asimètrica i poc diferents entre ells. Les fulles caulinars neixen en nusos embolcallats per estípules i bràctees papiràcies de forma triangular de fins a 1 cm, en els quals, a més de la tija principal, sol haver la ramificació d’una tija secundària o d’un peduncle floral i dues fulles de mida desigual. Els peduncles florals mesuren 1,5 mm de diàmetre, són més gruixuts que els raquis de les fulles i més llargs que la fulla corresponent. Aquests peduncles acaben en un nus envoltat de les mateixes bràctees papiràcies i d’on neix una umbel·la de 5-10 pedicels prims, de 10-20 mm de longitud i colzats en angle recte. Les flors són pentàmeres; consten d’un calze de 5 sèpals lliures, ovats o el·líptics de 6-8 mm de longitud i amb la punta mucronada, 5 pètals rosats o violacis igualment ovats i poc més grans que els sèpals, 5 estams amb els filaments eixamplats i un pistil culminat en 5 estigmes. El fruit pluricarpel·lar té un bec erecte del voltant de 3 cm. Les llavors reprodueixen la forma del fruit; tenen una base allargada de 5×1 mm eriçada de setes rígides per adherir-se al pèl dels animals i un bec més fi però tan llarg com el del fruit (foto 6ª). A l’assecar-se, les llavors es desenganxen de la base del fruit mentre es mantenen durant un temps amb el seu bec enrotllat a la punta del bec rígid del fruit (foto 5ª).
La cargola moscada, com el seu nom indica, fa una olor discreta de mesc.
La cargola moscada viu en terrenys fèrtils en desús, als prats i a les vores de camins.
Erodium moschatum es distribueix a Catalunya sobretot a les comarques del litoral i del prelitoral. Pius Font i Quer, a la seva tesi doctoral Ensayo Fitotopográfico de Bages, la flora de la comarca de Bages publicada l’any 1914, esmenta Erodium moschatum com a planta molt rara (RR) i la cita de les localitats del Pont Nou de Manresa, i de Castellgalí. Precisament és a l’entorn del Pont Nou de Manresa on, amb motiu del bioblitz organitzat pel Parc de la Séquia i la delegació del Bages de la ICHN el 25 d’abril del 2026, hem retrobat la cargola moscada més d’un segle després de que Pius Font i Quer la hi cités.
Erodium moschatum pot confondre’s amb E.cicutarium que té els folíols gairebé pinnatipartits i de base simètrica, i amb E.ciconium que té els lòbuls dels folíols molt més profunds i els becs dels fruits més llargs i potents. Ni E.cicutarium, ni E.ciconium fan olor de mesc.
[fotos Jordi Badia]