El rompsac (Stipellula capensis [= Stipa capensis, Stipa retorta, Stipa tortilis]) és una herba gramínia anual, fasciculada i cespitosa, que a la primavera constitueix prats d’un o dos pams d’alçada i de color verd daurat en indrets assolellats.
Les fulles del rompsac són majoritàriament basals, d’1-2 mm d’amplada per 10-15 cm de longitud, amb tendència a adoptar forma canaliculada si s’assequen, i amb una lígula molt petita. L’espiga -en realitat una panícula espiciforme tancada- mesura al voltant d’1 cm de diàmetre per 15 cm de longitud màxima, 20 cm si s’inclouen també les arestes. Un costat de l’espiga està parcialment embolcallat per la beina de la fulla superior. A l’examinar l’espiga, s’aprecia que les espiguetes són uniflores, que les glumes superiors segueixen en una aresta de 25 mm, i, molt especialment, que les glumel·les inferiors o lemmes segueixen en una llarga aresta bigeniculada de fins a 90 mm de longitud. Aquesta aresta gira en espiral com un cargol de ferreteria als trams lineals 1er i 2on, mentre que es manté llisa al tram lineal 3er i als dos colzes. El lemma aristat es manté adherit a la llavor per enganxar-se al pèls dels mamífers i dispersar la planta (foto 3ª). L’espiga en floració té les arestes individualitzades, erectes i més o menys paral·leles com a qualsevol altra espiga (foto 1ª), però, a l’assecar-se, l’espiga sencera es cargola al quedar lligada per les arestes que es torcen, com una rasta impossible de destriar en una cabellera, o com un “mechón de vieja”, el seu nom popular en castellà (foto 2ª).
Del fet de l’espiga retorçada a la maturitat provenen els seus adjectius específics retorta i tortilis. En canvi, malgrat l’adjectiu específic capensis utilitzat actualment, el rompsac no és una planta vinguda recentment de Sudàfrica, sinó que la seva distribució original abasta l’àrea sud del Mediterrani i el Sàhara.
Unes dècades enrere, el rompsac era una planta comuna al País Valencià, especialment a les comarques alacantines, i a Eivissa i Formentera, amb només localitats escadusseres a la resta de les illes Balears i a comarques litorals catalanes. El rompsac no consta al Ensayo Fitotopográfico de Bages, la flora del Bages de Pius Font i Quer publicada l’any 1914. La primavera del 2026, hem constatat la presència del rompsac al centre de la comarca de Bages. Els primers llocs on l’hem observat són a la finca municipal de can Poc Oli, al terreny d’on el gener de 2024 es va enretirar l’asfalt del que havia estat l’aparcament de la macro-discoteca Pont Aeri, a Manresa, i al pati de l’institut d’ensenyament secundari Gebert d’Aurillac, a Sant Fruitós de Bages. L’arribada del rompsac al Bages l’any 2026 s’explica pel canvi climàtic.
[fotos Florenci Vallès i Jordi Badia]