


Altra vegada, a les ribes del Cardener a l’alçada del Fusteret i del pont de La Pobla (Súria) hi ha un anar i venir d’operaris de l’empresa Sorigué SA -la concessionària de l’explotació del col·lector de salmorres-, d’excavadores, i de camions de transport de terres i camions-cisterna d’Exland -sempre al servei d’ICL- (foto 1ª). Ja hem perdut el compte del nombre de vegades que el vell col·lector de salmorres té avaries greus en aquest tram topogràficament baix. Les excavadores han obert grans forats al costat de totes les tapes del col·lector i al voltant d’alguns trams del col·lector soterrat (foto 2ª). Els camions-cisterna transporten salmorra d’aquí a allà. Mentrestant, els operaris intenten reparacions i instal·len llargues canonades de polietilè rígid i color negre que han de servir com a by-pass temporal del tram de col·lector avariat o obturat. La canonada provisional de polietilè connecta ja entre dues entrades del col·lector envellit d’una i altra riba del Cardener, creuant el riu pel pont de La Pobla (foto 3ª). Aquesta canonada provisional s’ha d’allargar encara força més avall en direcció a Antius, atenent als tubs dipositats a la vora del camí esperant per ser instal·lats.
El valor de clorurs analitzat el 26.05.2026, el mateix dia que són preses les imatges de les obres al col·lector al tram del Fusteret i La Pobla, a l’aigua del Cardener a Antius és de 415 mg Cl/L, molt per sobre del límit de 250 mg Cl/L de les aigües que es poden destinar a potabilització. Lamentablement, la salinitat massa elevada de l’aigua del Cardener avall de les instal·lacions mineres de Súria no és cap novetat ni cap sorpresa veient l’estat del col·lector de salmorres i veient la salinització del torrent de Camprubí fins al nivell de saturació.
Com és possible que, amb aquesta precarietat en l’evacuació de la salmorra letal, les autoritats catalanes en matèria ambiental permetin que es mantingui el runam del Fusteret a cel obert i, agreujant la situació, en creixement a un ritme d’1,9 milions de tones de residus salins per any, una quantitat del mateix ordre que el total de la fracció rebuig de tots els residus urbans que es generen a Catalunya i es dipositen en abocadors?
Com és possible que mentre les grans plantes potabilitzadores d’aigua del Llobregat d’Abrera i de Sant Joan Despí han d’eliminar la sal per mitjans molt costosos, les autoritats catalanes en matèria ambiental permetin que es salinitzi impunement el riu Cardener a Súria?
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu Plataforma Montsalat per informació detallada dels impactes ambientals de la mineria de sal al Bages.