L’escabiosa negra (Knautia dipsacifolia subsp.catalaunica [= K.arvernensis subsp.catalaunica, K.nevadensis]) és una herba perenne de la família Dipsacàcies que creix a les clarianes i a les vores de camins que travessen boscos frescals en àrees preferentment per sobre dels 700 metres d’altitud.
Knautia dipsacifolia subsp. catalaunica assoleix uns 30-40 cm d’alçada. Té fulles el·líptiques de fins a 15 cm de longitud per 3 cm d’amplada màxima, amb el marge només mínimament dentat o ondulat, quasi enter, la punta aguda i la base atenuada a les fulles inferiors i semiamplexicaule, formant parelles de fulles connates, a les fulles superiors. El seu color és verd fosc i mat, travessat pel blanc del nervi central molt visible a l’anvers. Les tiges són esveltes, amb entrenusos llargs. Tota la planta és finament pubescent. A partir de la 2ª quinzena de maig, Knautia dipsacifolia subsp.catalaunica forma capítols florals esfèrics de 3-4 cm de diàmetre, portats per peduncles llargs i flexibles, i realçats per bràctees involucrals lanceolades, de fins a 2 cm de longitud, color verd, consistència foliàcia, nervis paral·lels i pilositat blanca i llarga als marges. Les bràctees ultrapassen les flors quan aquestes encara no s’han obert, però la situació s’inverteix amb les flors obertes. De fora cap endins i de baix a dalt, les flors tenen un ovari ínfer, un calze petit format per les dents que es mantenen al capdamunt del fruit, una corol·la tubular violàcia oberta en 4 lòbuls, 4 estams d’anteres blanques o violàcies i un estil i estigma centrals. Les corol·les de les flors del centre del capítol són pràcticament actinomorfes, mentre que les de les flors perifèriques són asimètriques, amb lòbuls molt desiguals, més grossos com més enfora quedin situats.
Knautia dipsacifolia (= K.arvernensis, K.nevadensis] és una planta polimorfa, amb variabilitat pel que fa a la mida, a la forma de les fulles i a la pilositat, que s’interpreta a la vegada com a variabilitat geogràfica, i en la qual és molt difícil discriminar entre la base genètica i les circumstàncies fenotípiques. Té subespècies -com la subespècie catalaunica– i formes descrites, tot i que no sempre ben acceptades. Afegint complexitat, K.dipsacifolia s’hibrida amb K.arvensis igualment polimorfa. Si considerem el tàxon Knautia dipsacifolia subsp.catalaunica vàlid, llavors la subespècie catalaunica és endèmica de Catalunya i té una població important, probablement central, a l’extrem est de la comarca de Moianès (Castellterçol, Collsuspina…) on són preses les imatges. A l’àrea pirinenca, a més de la subespècie catalaunica viu la subespècie arvernensis -la subespècie típica-, de port més alt. Knautia dipsacifolia subsp.catalaunica està citada també del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i de la cara nord del massís de Montserrat on és una planta rara.
[fotos Jordi Badia]