El tòtil (Alytes almogavarii [= Alytes obstetricans almogavarii]) és un gripau petit, d’un 4-5 cm de longitud, de forma semblant a una granota, però amb la pell rugosa per berrugues petites, color olivaci o grisenc al dors amb taques d’1-2 mm brunes o verdes distribuïdes a l’atzar més alguns punts ataronjats vagament alineats als costats i color més clar a la cara ventral. Al cap sobresurten els ulls esfèrics amb l’iris ataronjat i la pupil·la vertical i, darrere seu, es veuen els timpans de diàmetre lleugerament menor. Els dits són lliures, sense cap rastre de membrana interdigital.
Els tòtils adults fan vida terrestre. De dia resten amagats en racons ombrívols sota pedres o en caus a terra que ells mateixos han excavat o que s’han apropiat. Al capvespre i a primeres hores de la nit, és fàcil sentir el seu cant: un xiulet aflautat “pu – pu – pu” a intervals de pocs segons, semblant a l’udol del xot (Otus scops).
El comportament reproductiu del tòtil és molt peculiar. L’amplexus té lloc de nit i a terra. El mascle s’enfila sobre la femella i l’estimula fins que aquesta allibera un rosari d’ous que el mascle fecunda. Aquests ous, protegits per una capa de mucílag i lligats per un cordó fi, queden adherits al dors del mascle, entre les seves potes posteriors (fotos 1ª i 2ª). L’acció es pot repetir amb el mateix o amb un altre mascle. Un mascle pot carregar un centenar d’ous, dels quals ha de tenir cura i humitejar-los periòdicament ficant-se en una bassa. Transcorregut al voltant d’un mes, durant una de les visites del mascle a la bassa naixeran els cap-grossos. Just després de l’eclosió, els cap-grossos mesuren uns 17 mm de longitud; si tot va bé a la bassa, creixeran durant uns 3 mesos fins a assolir uns 40 mm i passaran a forma adulta. Els cap-grossos de tòtil tenen taquetes negres a la cua (foto 3ª).
El tòtil viu en terrenys tous d’àrees agrícoles a tot Catalunya, incloent les comarques de Bages i del Moianès, però no a les illes Balears on, només a la serra de Tramuntana de l’illa de Mallorca, viu un parent seu endèmic, el ferreret (Alytes muletensis)..
[fotos Elena Colell (1ª i 2ª), Ferran Fitó (3ª) i Montserrat Porta i Jordi Badia (4ª, 5ª i 6ª)]
- Enllaç a l’informe Seguiment del tòtil i d’altres amfibis a Manresa – 2019, de Ferran Fitó.
- Vegeu l’article Els amfibis se la juguen, de Florenci Vallès.
- Vegeu l’article Els amfibis en declivi, de Jordi Badia.