El gripau comú (Bufo spinosus [= B.bufo]) és el més gros d’entre els gripaus del Bages. Els mascles arriben a 11 cm, però les femelles més grosses superen els 15 cm. Té el cos rabassut amb les potes del darrera relativament curtes i la pell berrugosa de color caqui, variable. Els iris dels ulls són de color coure amb la pupil·la horitzontal. Darrera dels ulls té les glàndules paròtides inflades.
El gripau comú adult s’alimenta d’insectes i de cucs. Fa vida sobretot terrestre, tot i que la seva activitat és nocturna per evitar la insolació, mentre que dia resta enterrat o amagat sota una pedra en un racó humit. Por desplaçar-se saltant en cas de perill, però normalment camina. A la primavera, els individus que han passat l’hivern solitaris en estat d’hivernació s’ajunten per la reproducció. Després de la còpula, la femella s’acosta a un toll o a una bassa per pondre els ous. Una sola femella pon milers d’ous units per parelles en un llarg cordó gelatinós. Però fàcilment tota la posta es pot perdre si la bassa s’asseca abans que els capgrossos hagin arribat a adults o si hi arriba el cranc americà.
El gripau comú prefereix les terres fresques i humides dels horts amb basses properes. No és tan comú com el seu nom popular podria fer suposar. El gripau comú és un dels amfibis que malauradament sovint mor atropellat als camins i carreteres en els seus desplaçaments per buscar parella o per anar o tornar del punt d’aigua.
A la imatge 3ª, veiem l’abraçada. El mascle -més petit que la femella i situat al seu damunt- s’arrapa a la seva parella per ruixar-ne amb esperma el cordó d’ous que pondrà. Encara que no ho sembli, la fecundació és externa i té lloc a l’aigua. La imatge 4ª mostra un subadult que havia entrat el pou de glaç de La Ginebreda (Castellterçol). A la imatge 5ª, els capgrossos en un tram de riera d’aigua tranquil·la.
[fotos Jordi Badia (1ª, 4ª i 5ª), Florenci Vallès (2ª) i Ramon Solà (3ª)]
- Vegeu el gripau corredor (Epidalea calamita).
- Enllaç a l’informe Seguiment del tòtil i d’altres amfibis a Manresa – 2019, de Ferran Fitó.
- Vegeu l’article Els amfibis se la juguen, de Florenci Vallès.
- Vegeu l’article Els amfibis en declivi, de Jordi Badia.