La salamandra (Salamandra salamandra) és un amfibi de costums molt terrestres. En temps sec es refugia als llocs frescals, a les fonts i a les coves humides. És activa en temps plujós. La seva reproducció depèn de l’existència de tolls d’aigua neta on puguin viure els capgrossos. Els capgrossos de salamandra -les fotos 3ª i 4ª- es diferencien dels capgrossos dels tritons perquè el seu cap és pla i notablement més ample que el cos. Noteu, a la foto 4ª, les brànquies externes, situades darrere del cap, per on el capgròs respira l’oxigen dissolt a l’aigua.
A la foto 5ª, una salamandra [29.04.2012] ensangonada i voltada de cries sobre un terra pavimentat. El dramatisme de l’escena expressa dues particularitats de les salamandres. La primera, que les salamandres són vivípares, és a dir, les larves comencen a desenvolupar-se a l’interior del cos de la mare. Les femelles no dipositen els ous, sinó directament ja petits capgrossos ben vius a l’aigua d’un bassal o d’un toll. La segona, que en els seus desplaçaments a les nits humides i els dies plujosos, les salamandres pateixen una terrible mortalitat per atropellament a les pistes i carreteres que travessen el bosc. És molt més freqüent trobar cadàvers aixafats de salamandra als camins de bosc, que no pas salamandres vives.
[fotos Jordi Badia (1ª), Florenci Vallès (2ª i 3ª), Xavier Adot / Ausiàs Gual (4ª) i Josep Oliveras (5ª)]
- Enllaç a l’informe Seguiment del tòtil i d’altres amfibis a Manresa – 2019, de Ferran Fitó.
- Vegeu l’article Els amfibis se la juguen, de Florenci Vallès.
- Vegeu l’article Els amfibis en declivi, de Jordi Badia.