El conill (Oryctolagus cuniculus) té en la jonceda una de les pastures predilectes.
Els conills tenen el costum de dipositar els seus excrements, en forma de bola seca d’uns 5 mm de dàmetre, en llocs concrets. En aquestes latrines de conill, ben visibles, s’acumulen els excrements (foto 3ª).
La imatge 4ª mostra un conill malalt de mixomatosi, ja cec, amb el cap inflat i molt poca mobilitat, fotografiat a Les Marcetes (Manresa) el novembre del 2021. La pandèmia és aquí.
La mixomatosi és una malaltia vírica, introduïda expressament a França l’any 1958 per reduir la població de conills i que ben aviat traspassà a la península ibèrica. La mixomatosi afecta de manera molt greu, quasi sempre mortal, als conills, tant als silvestres com als criats en granja, i aquests darrers anys s’ha observat una onada de mixomatosi també en llebres (Lepus timidus). El virus ocasiona inflamació greu de les mucoses, en particular de la conjuntiva dels ulls que sol conduir a la ceguesa, inflor al cap i als genitals, febre, hemorràgies internes i finalment la mort. El virus i amb ell la pandèmia es transmet per insectes hematòfags com puces i mosquits.
La caiguda en picat de les poblacions de conills a pràcticament tota la península ibèrica a causa de la mixomatosi va alterar la cadena tròfica, afectant a depredadors com el duc, l’àguila, la guineu i el linx allà on encara n’hi havia.
La mixomatosi és una malaltia de declaració obligatòria a les explotacions ramaderes de conills.
[fotos Jordi Morató (1ª), Oriol Oms (2ª), Jordi Badia (3ª) i Florenci Vallès (4ª)]