Els rat-penats de ferradura deuen el seu nom al seu nas transformat en un complex plec cutani en forma de ferradura que funciona com a òrgan emissor d’ones ultrasòniques, amb una banda de freqüència molt estreta. El ressò és captat per les grans orelles, el que els permet l’ecolocalització i la detecció de possibles preses en plena foscor. El rat-penat de ferradura de les imatges és, molt probablement, el rat-penat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale). A la comarca de Bages han estats citats a més el rat-penat de ferradura gran (R.ferrumequinum) i el petit (R.hipposideros), tot i que podrien haver-hi més espècies, les quals es distingeixen per petits detalls anatòmics de la ferradura i per les mides. El rat-penat de ferradura mediterrani és de mida mitjana. Es caracteritza perquè el patagi no li cobreix totalment el cos quan penja en repòs cap per avall, per les orelles comparativament grans i pel matís de color lila de la part superior del cos. De dia i a l’hivern sol refugiar-se en mines abandonades i coves, sovint constituint colònies nombroses.
Els rat-penats o quiròpters del Bages es classifiquen en tres famílies: els vespertiliònids o rat-penats d’aigua entre els quals s’inclou la rata pinyada pipistrel·la o rat penat comú, els rinolòfids o rat-penats de ferradura i els molòssids que comprenen només el rat-penat de cua llarga. Els vespertiliònids constitueixen el grup amb més espècies. Es caracteritzen pel musell allargat, per les orelles amb dues peces addicionals, l’antitragus i el tragus, i perquè en repòs pleguen el patagi com si fos un paraigua. Els rat-penats de ferradura es distingeixen pel plec cutani del nas i per les orelles amb antitragus però sense tragus. En repòs, els rat-penats de ferradura pengen cap per avall amb el cos envoltat pel patagi, talment un abric o una capa. Finalment, el rat-penat de cua llarga, el més gros de tots, es caracteritza per la llarga cua que queda fora del patagi i per les orelles dirigides endavant. Les coves i avencs del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac són un lloc principal d’hivernada pel rat-penat de cova (Miniopterus schreibersi), una espècie migratòria, i molt probablement també per a d’altres espècies de rat-penat. Totes les espècies de quiròpter estan legalment protegides a Catalunya.
[fotos Oriol Oms]
- Vegeu l’article L’home ocell, de Jordi Badia.