L’esquirol (Sciurus vulgaris) és el rosegador arborícola que es reconeix de seguida per la seva gran cua tofuda i pel pinzell de pèls a les orelles. Un esquirol adult mesura 20-30 cm entre cap i cos i 20-25 cm de cua. Té el pelatge de color castany al dors, al cap i a la cua, i quasi blanc a la part ventral. Els individus que viuen als boscos caducifolis solen ser de color castany rogenc, mentre que els que viuen a pinedes i boscos a major altitud solen ser més foscos, d’acord amb el color del bosc.
L’esquirol és extremadament àgil; corre amunt i avall rapidíssimament pels troncs o bé salta amb precisió entre la brancada dels arbres. És de costums diürns i individuals. Les femelles fan el niu a la capçada d’un arbre aprofitant un forat del tronc o bé entrellaçant branques de manera semblant a un niu d’ocell però amb l’entrada per sota. Una femella cria una o dues vegades l’any, entre els mesos de gener i agost.
Els esquirols s’alimenten fonamentalment de llavors dels arbres dominants al bosc -pinyons, avellanes, glans, castanyes, fages…-, però també poden incloure a la seva dieta bolets, petits invertebrats, fruits o bé ous d’ocells. Els esquirols tallen amb les seves dents incisives el peduncle de pinyes que fan caure terra i després les roseguen completament per treure’n i menjar-se els pinyons nutritius. Com que els pinyons de pi blanc, de pinassa i de pi roig són petits, els cal fer caure i rosegar moltes pinyes. El resultat és una escampada de pinyes rosegades al sòl, testimoni de l’actuació de l’esquirol a la pineda -foto 2ª, en aquest cas pinyes de pi blanc.
L’hàbitat més característic de l’esquirol és el de les pinedes, des de les pinedes de pi blanc de terra baixa fins a les avetoses i les pinedes de pi negre de l’estatge subalpí al Pirineu, però també viu a les rouredes, les fagedes i les castanyades, als reductes de pins entre camps i esporàdicament als pins dels parcs urbans si se’ls dona aliment addicional. L’esquirol està ben distribuït a les comarques de Bages i Moianès, però la davallada de la producció de pinyes i pinyons a les pinedes per la sequera dels anys 2020-2023 en aquestes comarques ha d’haver perjudicat sensiblement les seves poblacions.