La vall del Flequer, situada al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort i coneguda pel seu gran nombre de grups de tines construïdes de pedra seca, es va cremar intensament amb l’incendi del 17.07.2022 des de les tines del Ricardo fins al capdavall, més o menys la meitat de la vall per sota del mas o casalot del Flequer del qual pren el nom.
A l’hivern posterior assenyalàvem ja l’absència de plançons de pi, malgrat que la pineda de pi blanc era el tipus de bosc que abans de l’incendi havia cobert la vall. Transcorreguts dos anys llargs des de l’incendi, confirmem que no hi ha naixença de pins. Els arbustos -el marfull, el llentiscle, l’arboç, el matapoll, el lligabosc mediterrani, el garric, l’aladern, l’aladern fals, l’aladern de fulla estreta…- molt majoritàriament han rebrotat de nou, també les alzines, els roures, les oliveres i les serveres allà on n’hi havia. El sòl s’ha cobert d’un prat de llistó, continu a l’obaga i parcial al solell. A alguns replans ha entrat l’erígeron (Erigeron canadensis), una herba alta, oportunista i molt bona colonitzadora dels solars buits. Però, a diferència dels grans incendis dels anys 1980, 1985, 1986 i 1994 que van afectar també grans extensions de pineda de pi blanc i on als anys posteriors van créixer pinedes massa denses de pins blancs esprimatxats, a la vall del Flequer i en general a l’àrea cremada el 17.07.2022 amb l’incendi del Pont de Vilomara no hi neixen pins. Cal entendre que la secada del 2022 i 2023 ho ha impedit; no s’han donat les condicions perquè els pinyons poguessin germinar. La vegetació de la vall del Flequer s’encamina cap a una màquia sense pins, amb protagonisme dels arbustos de fulla perenne ja esmentats. Les primeres impressions recollides el desembre de 2022 es confirmen plenament.
Les imatges mostren la vegetació de la vall del Flequer el 10.10.2024. S’observen els troncs calcinats de pi que aniran caient amb poc temps, els arbustos rebrotats que espurnegen els vessants i un recobriment de gramínies que la imatge 1ª mostra més complert a l’obaga -a la part de sota i de l’esquerra de la foto- que no pas al solell.
[fotos Jordi Badia]