L’erígeron canadenc, coniza canadenca o cànem bord (Erigeron canadensis [= Conyza canadensis]) és una herba anual de la família compostes, d’un metre o més d’alçada i pròpia de terres remogudes on prospera durant la segona meitat de l’any.
L’erígeron canadenc té port erecte, amb una tija dreta que es ramifica només a la part de dalt per formar una panícula cilíndrica amb nombrosos capítols petits, de menys de 5mm de diàmetre. L’escassa presència de pèls, en comparació als seus congèneres E.bonariensis i E.sumatrensis, fa que mostri un verd viu. Les fulles de la base són lanceolades, de fins a 10 cm de longitud i 1 cm d’amplada màxima, sèssils, atenuades cap a la base, enteres o bé amb unes poques dents irregulars al marge. Les fulles caulinars són linears, d’uns 5 mm d’amplada, sense nervis secundaris visibles i amb pèls escassos i llargs, disposats sobretot al marge i eriçats.
Els capítols tenen una cinquantena de flors exteriors femenines amb una lígula minúscula i algunes flors interiors hermafrodites sense lígula. Les llavors tenen vil·là curt, d’uns 3 mm, i d’un blanc brut o grisenc.
L’erígeron canadenc es troba sobretot als solars abandonats, a les vores de camins i als conreus de secà. La seva capacitat per créixer ràpid i ocupar terrenys abandonats és proverbial. És una espècie resistent al glifosat, l’herbicida més emprat.
A les comarques de Bages i Moianès es troben 3 espècies originàries d’Amèrica del gènere Erigeron que semblen ser reproduccions a escala: E.sumatrensis és la planta major, E.canadensis la mitjana i E.bonariensis la petita, com els germans Dalton. E.sumatrensis supera el metre d’alçada, les fulles són més amples i és més pilós que E.canadensis. E.bonariensis és una planta molt més petita i tan pilosa com E.sumatrensis. Les 3 espècies poden conviure en un mateix indret.
El nom comú en català de cànem bord i el castellà “zarramaga” s’apliquen indistintament a les 3 espècies esmentades que sovint s’han confós, emmascarant les dates respectives d’arribada i expansió per Catalunya.
E.bonariensis (= Conyza ambigua) és a la Flora del Bages publicada per Pius Font i Quer l’any 1914, E.canadensis s’hi esmenta com a planta naturalitzada, i E.sumatrensis no hi consta. Per tant, aquesta ha estat la seqüència d’expansió de les 3 espècies neotropicals del gènere Erigeron a la comarca de Bages.
[fotos Jordi Badia]