En les darreres dècades del segle XX i en el segle present, allà on el pendent no és excessiu, s’han eliminat antigues feixes o terrasses, amb els seus marges i rases, per unificar-les i aconseguir peces de terra de conreu més extenses que són més fàcils de cultivar amb els mitjans mecànics actuals. Aquestes actuacions sovint han tingut com a conseqüència un increment de l’erosió, especialment als camps situats en fondalades a les quals van a parar petits torrents que vénen dels vessants.
Abans de la unificació dels camps petits, les aigües d’aquests torrents circulaven per les rases que hi havia entre camp i camp, però ara, quan les pluges són intenses i abundants, s’obren pas enmig de la terra desprotegida i originen xaragalls i acumulacions de sediments a les parts més baixes. Aquests impactes són evidents a la foto 1ª, obtinguda a les Generes (Talamanca), el 8 de desembre de 2011. A les fotos 2ª i 3ª, que van ser obtingudes el 21 d’abril de 2008 i corresponen a un camp situat a la base de la banda est del Collbaix (Sant Joan de Vilatorrada), es pot veure com l’erosió ha posat al descobert una antiga paret de pedra seca soterrada que, sàviament, els pagesos d’altres temps van construir per conservar la terra.