L’auroneda, el bosc d’aurons negres (Acer monspessulanum), es vesteix d’un vermell encès a la tardor.
Els aurons negres no formen boscos extensos monoespecífics com ho fan alzines, pins o faigs, però sí que poden ser l’espècie d’arbre dominant d’un rodal de bosc, normalment acompanyats de caducifolis com roures, moixeres o aurons blancs i de perennifolis com pins, alzines o grèvols. La dominància dels aurons negres destaca a la tardor quan les seves fulles mostren els colors més vius del paisatge. La gama cromàtica varia entre els exemplars d’aurons i a mesura que avança la temporada. Els aurons que creixen en llocs rocosos o secs solen prendre els tons més vermells, mentre que aquells que creixen sobre un bon sòl poden quedar-se en un to groc viu, com el de les fulles dels aurons blancs. La màxima vermellor dels aurons sol arribar durant la segona meitat d’octubre. La bellesa dels colors encesos dels aurons guanya atractiu amb la seva variabilitat i caducitat; unes setmanes, uns dies i segurament il·luminada pel sol només unes poques hores del dia que s’escurça. Que ho fa que la bellesa més bella sigui efímera?
La distribució dels aurons negres a la Catalunya central sembla limitada molt més per raons històriques i de capacitat de dispersió que no pas per condicionants ecològics. L’agricultura i l’aprofitament de la llenya va restringir els aurons negres a llocs poc accessibles, com cingleres rocoses. A partir d’aquests reductes, l’auró negre s’ha anat expandint fins a formar els bosquets que actualment acoloreixen el paisatge de tardor. Habitualment les auronedes es troben en vessants obacs, fondalades i peus de cingle, però aurons negres es troben disseminats arreu. Com més va, la seva presència augmenta. L’auró negre ocupa a la major part de la comarca de Bages un nínxol ecològic equivalent al de la blada (Acer opalus) a la comarca veïna del Berguedà o a la cara nord de Montserrat.
L’auroneda és un bosc tan recent que el terme no està registrat al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició), malgrat que ha esdevingut popular en el cercle d’usuaris de l’Anella Verda de Manresa. En canvi, sí que és admès pel Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española el terme arcedo per referir-se a un bosc d’arces.
Les imatges 1ª, 2ª i 3ª corresponen a l’auroneda del cingle dels Tres Salts que flanqueja el riu Llobregat al terme de Sant Fruitós de Bages; a la imatge 4ª, el sòl d’una auroneda cobert de les fulles trilobades dels aurons negres.
[fotos Florenci Vallès (1ª i 3ª) i Jordi Badia (2ª i 4ª)
- Vegeu el mapa de boscos amb presència important d’auró negre a la conca de la riera de Rajadell, de Roger Lapeña i Florenci Vallès.
- Vegeu l’article Tardor a Manresa, de Jordi Badia.
- Vegeu Un indret amb colors intensos de tardor. Reportatge sobre els aurons negres al Bages, de Montse Jené amb Florenci Vallès de la ICHN-Bages com a guia, pel programa Els Matins de TV3 emès el 05.11.2015.