La font de la Vinyota es troba a la riba esquerra de la riera de Fontscalents, al seu vessant obac, entre el mas d’Esplugues i cal Murri, al terme municipal de Castellterçol molt a prop del límit amb el de Castellcir.
La font de la Vinyota compleix amb escreix allò que s’espera d’una font tradicional, destí de passejades i lloc d’esbarjo: l’indret és pla, espaiós, ombrejat per grans plàtans i hi ha una magnífica taula de troncs. A l’estiu s’hi agraeix la fresca, a la tardor i l’hivern la catifa de fulles d’aram, i a la primavera les herbes tendres i les flors que engalanen l’obaga. La font brolla en realitat a la base d’una paret esquerdada de roca calcària, però l’aigua està discretament canalitzada sota terra per aconseguir fer-la saltar en un petit marge de pedra construït uns metres enllà. Seguint avall, la paret de roca calcària forma un tram de balma que conflueix al llit de la riera.
La riera de Fontscalents neix a la zona de Santa Coloma Sasserra i es dirigeix cap al sudoest, es pot creuar pel magnífic pont d’Esplugues, rep l’aigua de la font de la Vinyota que deu ser una de les seves surgències més constants, s’utilitza al rentador de llana del Roquer i vira en angle recte cap al nordoest per unir forces amb el torrent Mal que baixa del Toll i fer anar el Molí de la Fàbrega. A la Fàbrega la riera pren aquest nom i gira de nou cap a l’oest, cap a Marfà on passarà a anomenar-se riera Golarda o de Marfà.
Als voltants de la riera de Fontscalents es conserven molts pous de glaç, entre ells el mateix pou de la Vinyota, el del Vapor, el grup de pous de la Ginebreda i el de la Fàbrega que empouaven glaç fet d’aigua de la riera. Ja es veu que, tot i el nom, aquesta aigua no pot ni podia haver estat calenta. Diu la tradició que l’aigua de la petita font de Fontscalents, situada a l’interior d’una curiosa balma de roca situada a uns 500 metres del mas d’Esplugues remuntant la riera a la qual dona nom, era tèbia o almenys d’una temperatura d’uns graus més que la de les altres fonts. Però les darreres vegades que hem visitat la balma, hem trobat la font seca.
[fotos Jordi Badia]