


L’estany de La Sala, a la zona humida de La Corbatera (Sallent), en imatges hivernals el gener del 2014 (fotos 1ª i 2ª) i estival el setembre del 2021 (foto 3ª).
L’estany fou excavat l’any 2010 a la plana compresa entre el riu Llobregat i el tram final del torrent de La Sala. En realitat són dos estanys, una primera bassa pilot petita per veure el funcionament hidrològic i el propi estany de La Sala que mostren les imatges. Aquests estanys s’alimenten subterràniament d’aigua freàtica del riu Llobregat; no fora estrany doncs que s’assequessin completament algun estiu que el riu patís una secada intensa. A uns 50 metres de l’estany s’ha construït un observatori enlairat.
Ja de bon començament i sense intervenció s’han establert en aquests estanys prats d’algues carofícies al fons i cinyells de boga i canyís a tot el volt. L’aigua hi és transparent i oxigenada. Al seu interior pul·lulen múltiples insectes, entre ells larves d’odonats.
Les poblacions d’ocells de la zona s’estudien mitjançant l’inventari periòdic en un transsecte i mitjançant l’anellament. L’estació ha recuperat un repicatalons (Emberiza schoeniclus), un ocell característic dels canyissars, anellat a Suècia. En temporada de cria a l’estiu no és permès d’acostar a l’estany perquè als codolars propers hi nia el corriol petit (Charadrius dubius).
[fotos Jordi Badia]