El tram central de la vall del riu Calders, des del castell enrunat de Calders fins a la Colònia Jorba, és una successió de meandres enfonsats i recargolats. A la riba interna d’un d’aquests meandres, que a la vegada és la riba dreta o nord del riu, hi ha la plana de Rubió que pren el nom de la casa. Enfront, a la riba esquerra, sud o riba externa del meandre, el riu Calders ha escapçat el vessant costerut fent aflorar una llarga superfície de roca sorrenca d’origen marí, dura i plana, de 300 metres de longitud per 20-50 metres d’amplada: l’esplanada de roca del riu Calders a Rubió. Poques vegades tanta extensió de roca queda al descobert!
L’esplanada de roca del riu Calders a Rubió està orientada de nord-est a sud-oest, seguint el sentit del riu que amb cabal normal hi circula per la vora nord. Per diversos punts del vessant de la riba sud -l’externa del meandre que les riuades erosionen- regalima aigua que s’entolla sobre l’esplanada rocosa formant un aiguamoll temporal de molt poca fondària, abans de desguassar al riu (fotos 2ª i 3ª). L’aigua impol·luta i gairebé quieta d’aquest aiguamoll ofereix un hàbitat adient a aquelles espècies aquàtiques o de vora l’aigua intolerants a la contaminació.
L’esplanada de roca del riu Calders a Rubió és una geomorfologia similar a la del gorg de la Llosa de la riera de Guardiola, i a les d’Antius (Súria) i del Pont Vell de Manresa del riu Cardener, aquestes dues darreres, a diferència de les dues primeres, constituïdes per sengles estrats de roca calcària en comptes de sorrenca.
[fotos Florenci Vallès i Jordi Badia]