La bassa de La Mata està situada a la carena principal de la serra de l’Obac, no gaire lluny de la casa de La Mata que acull les oficines del parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. S’hi arriba pel sender o per la pista que surten de coll d’Estenalles en direcció oest cap a la Coma d’en Vila, en uns 600 metres. La bassa mesura 21 x 10 metres i té al voltant d’1 metre de profunditat, depenent del punt i de si la bassa està més o menys plena. La bassa s’alimenta d’aigua d’escorrentia de les superfícies rocoses que l’envolten. Les parets laterals són fetes de pedra i formigó amb una inclinació molt suau que facilita l’entrada i sortida d’amfibis. Al fons de la bassa creixen algues i altres plantes aquàtiques.
La bassa de La Mata té una especial rellevància pels amfibis, ja que és el seu punt principal de cria, si no l’únic possible, en centenars de metres o en quilòmetres a la rodona. A la bassa de La Mata crien habitualment la granota verda (Pelophylax perezi) i el tritó verd o tritó marbrat (Triturus marmoratus). Els amfibis són animals de costums que durant generacions van a criar als mateixos punts d’aigua. Des de temps immemorials, any rere any els tritons verds crien a les basses de La Mata i de Coma d’en Vila, aquesta darrera de mida menor i situada també a la carena de l’Obac, 1390 metres enllà. El tritó verd és un amfibi rar, malgrat que la seva àrea de distribució a Catalunya és en teoria extensa; d’aquí la importància de conservació de la bassa de La Mata en ple parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. A la primavera, els tritons verds d’un entorn extens es reuneixen a la bassa de La Mata per criar; fora de la temporada de cria, el tritó verd té costums terrestres i sol restar amagat sota el fang en racons humits i frescos, tot i que alguns exemplars es queden a la bassa.
[foto Jordi Badia]