La Séquia de Manresa, el canal medieval que capta l’aigua del riu Llobregat a la Resclosa dels Manresans, sota el castell de Balsareny, i la condueix suaument pel Pla de Bages durant 26 km, no acaba pas el seu periple a l’estany de L’Agulla; L’Agulla és en realitat l’enforcadura de l’arbre on el tronc s’eixampla i es divideix en branques que difuminen l’aigua pel terme de Manresa. Antigament, l’aigua de la Séquia havia circulat en ramals menors també pel bell mig de la ciutat.
El branc o ramal principal de la Séquia surt de l’estany de L’Agulla, passa sota del Camí de les Aigües i arriba a la planta potabilitzadora dels Dipòsits Nous que abastirà d’aigua de boca a Manresa i pobles del voltant. Abans però, el ramal principal ja s’haurà bifurcat per originar el ramal del Poal que serpenteja per tota aquesta extensa partida per convertir-la en regadiu. La imatge correspon a un tram del ramal del Poal. El Pont Llarg, actualment en desús, és l’estret aqüeducte fet de 33 arcs que allargava aquest ramal, fent-lo travessar per damunt del torrent del Poal.
També de l’estany de L’Agulla surt el ramal de l’esquerra que es dirigeix cap al Guix on es divideix: per un costat rega la plana de Viladordis, a l’est, i per l’altre segueix en direcció sud per Les Cots, entra al barri plenament urbanitzat de la Sagrada Família i acaba per regar els horts de Santa Clara.
Els ramals de la Séquia escampen l’aigua per tot el regadiu de Manresa, històricament han permès l’assentament de la població, verdegen el paisatge i augmenten el cabal de nombrosos torrents que actuen de desguàs. La Séquia s’endú els honors i pel seu costat transcorre la Transèquia, la més multitudinària de les caminades populars a la Catalunya central; però són els seus fills, els ramals i canalets derivats de la Séquia, els que acaben per fer la feina a la menuda.
[foto Jordi Badia]