Els Pins Cargolats de l’Era dels Enrics són uns pins amb troncs de formes curioses que es troben disseminats en un espai boscós reduït de la carena de l’Era dels Enrics i el seu vessant al nord, cap al sot de Serrallonga, al bell mig de la serra de l’Obac, al PN de Sant Llorenç del Munt i L’Obac, al terme de Mura. Es compten fins a 7 Pins Cargolats, tot i que aquí presentem només els 3 més característics seguint l’ordre com es troben baixant de la carena cap al sot.
El Pi Cargolat primer o Pi Arrossegat és un pi pinyer (Pinus pinea) amb un tronc que neix quasi horitzontal, torna a tocar a terra i finalment marxa inclinat. És un gran pi, però amb el tronc ajagut que s’arrossega fins a trobar un espai per la capçada.
El Pi Cargolat segon o Pi Anaconda es també un exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) amb un tronc inclinat que a mitja alçada descriu un gran cercle horitzontal. Lamentablement, aquest pi estrany és mort des de fa poc temps. Pel seu tronc corre un exèrcit de cuallevats (Crematogaster scutellaris), unes formigues agressives que piquen a la més mínima ocasió.
El Pi Cargolat tercer o Pi Cua de Porc és una pinassa (Pinus nigra ssp.salzmanii) que al sortir de terra fa un cercle vertical per tornar a tocar terra i tirar amunt al segon intent. Probablement aquest és el més espectacular dels Pins Cargolats de l’Era dels Enrics.
Encara al grup dels Pins Cargolats es poden considerar el Pi Agenollat, el Pi del Coll Alt, el Pi del 4 i segurament algun altre, com un pi mort de fa temps el tronc del qual s’endevina ajagut i cargolat. És sorprenent trobar tants Pins Cargolats en un espai tan reduït. Segurament, és el llegat d’un boscater anònim que s’entretingué a seleccionar i donar forma als pins quan eren plançons, tal com fan els afeccionats als bonsai, però a mida real.
No gaire lluny, al coll del Malpàs, es pot visitar també el magnífic Pi o Pinassa de les Tres Branques del Malpàs.
[fotos Jordi Badia]