La vincapervinca o blauet (Vinca difformis [= V.media]) és una mata reptant que enlaira tiges floríferes, conreada en jardins per la bellesa, abundor i durada de les seves flors i subespontània o naturalitzada en indrets habitualment ombrívols. Pertany a la família apocinàcies.
Les fulles són oposades, persistents, amb pecíol curt i limbe ovalat d’uns 3×5 cm, amb la base en cor i la punta aguda. El marge de la fulla és llis, amb un voraviu hialí molt fi que es veu a contrallum. El marge llis (foto 4ª), no pas ciliat, diferencia amb certesa Vinca difformis de Vinca major, una altra espècie semblant i propera, també subespontània a la comarca de Bages, de port major i amb el marge de les fulles ciliat. Les flors de la vincapervinca tenen una corol·la blava espectacular en forma de tub estret que sobtadament s’obre en 5 lòbuls i que fa una coroneta pentagonal al centre. Malgrat que les flors de V.difformis són habitualment blau pàl·lid i les de V.major blau-violeta més intens, la discriminació més clara és la presència o no de cilis al marge de les fulles.
V.difformis viu naturalitzada en llocs ombrívols com bardisses i boscos de ribera a les comarques litorals de Catalunya, on pot ser abundosa. V.major sembla tenir més localitats al Bages, moltes d’elles en ambients de ribera, que no pas V.difformis, una planta no tan exigent pels ambients humits, però probablement més sensible al fred. V.difformis es manté encara prop del cim de Sant Jeroni de Montserrat de quan hi havia hagut allà un restaurant.
[fotos Jordi Badia]