Els altocúmuls encesos de roig a la posta anuncien l’arribada imminent per l’oest d’un front atlàntic fred. La dita ho expressa amb precisió: cel rogent, pluja o vent.
Els altocúmuls van per davant d’un front fred, estenent-se àmpliament pel cel com un llençol blanc seguint un patró de forma sinusoidal, de rínxols regulars i paral·lels que la perspectiva fa veure convergents en un punt llunyà. Els altocúmuls se situen per sobre dels 4.000 metres d’alçada. Al capvespre, quan per als pobres terrenals el sol s’acaba d’amagar darrera l’horitzó, la base dels altocúmuls s’il·lumina amb els darrers rajos de sol del dia. És llavors quan es desplega l’espectacle grandiós i efímer del cel rogent.
A la comarca de Bages, el cel rogent de la posta perfila les siluetes tabulars de les serres de ponent.
Els fronts atlàntics solen deixar pluges quantioses a la façana occidental de la península ibèrica, al Cantàbric i als Pirineus occidentals; en canvi, arriben ja desgastats o eixuts del tot a la Catalunya Central. Les conseqüències meteorològiques més apreciables dels fronts freds a la Catalunya Central, més encara durant el període de secada del 2021 al 2023, són l’entrada del vent del nord-oest, la baixada de la temperatura i un cel nítid. Si hi ha pluja, aquesta passa de pressa.
[foto Jordi Badia]