El pla de Bages i la vall del Llobregat coberts per la boira, a les imatges 1ª, 2ª i 3ª vistos des de la serra de l’Obac, a la 4ª desde prop de Santa Cecília (Montserrat).
El pla de Bages és una fondalada envoltada de zones més altes que tenen el seu punt culminant a Montserrat (Sant Jeroni 1236 m). Aquest fet fa que sigui un territori poc ventós on a la tardor i a l’hivern, en condicions atmosfèriques d’altes pressions, són freqüents les boires persistents que acostumen a anar a associades a fenòmens d’inversió tèrmica -fa més fred a les zones baixes que a les altes. Aquests fenòmens són més importants a la plana de Vic i al Segrià -on la boira s’hi pot mantenir durant dies- que no pas al pla de Bages. Al pla de Bages la boira rarament persisteix tot el dia, però sovint dura fins al migdia.