L’estiu del 1986 va ser especialment dolent a Catalunya pels incendis forestals, molts d’ells simultanis. Els que van cremar les extensions més grans són els de L’Albera (Alt Empordà), de Rubió (Anoia, Bages) i de Montserrat (Bages). La comarca de Bages se’n va endur una de les pitjors parts. Quan cremava el massís de Montserrat i l’incendi iniciat a Jorba s’estenia per la serra de Rubió i arribava a Aguilar de Segarra, començava un nou incendi a la zona del Talló, a Castellgalí, al pitjor moment, quan els bombers estaven exhausts i sobrepassats per les circumstàncies adverses. L’àrea interior del perímetre de l’incendi de Castellgalí va ser d’unes 850 hectàrees -no totes cremades- que inclouen parts dels municipis de Sant Salvador de Guardiola i Manresa. Va ser un gran incendi que, al costat dels altres del 1986, queda petit.
Passats 35 anys, la regeneració espontània del bosc a l’obaga de la serra de Talló ha donat per resultat una pineda de pi blanc densa i homogènia, amb el pi blanc gairebé com a única espècie d’arbre. Aquesta pineda és fosca i poc transitable per la gran densitat de pins blancs esprimatxats d’uns 6-8 metres d’alçada, tots ells nascuts poc temps després de l’incendi i membres d’una mateixa cohort, que competeixen entre ells. El sòl pobre, format damunt de roca dura d’origen sedimentari marí, tampoc ajuda al creixement dels arbres.
L’estructura i composició actuals del bosc són conseqüència directa de l’incendi del 1986 i de l’absència de gestió silvícola posterior.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu un cas idèntic al solell de La Melera (Sant Salvador de Guardiola), 41 anys després d’haver-se cremat.