Camins forestals del municipi de Castellgalí, com a mínim a l’àrea de les Vinyes de Castellgalí entre la riera de Cornet i el nucli urbà i a l’espai boscós que resisteix entre els polígons industrials de Castellgalí i del Clot de Tufau, han perdut l’encant; els l’han robat.
Sota l’excusa d’un suposat manteniment, aquests camins s’han ampliat a mides desproporcionades, innecessàries, destrossant a cops de pala excavadora els arbres de la vora. Tots els arbres que entre poc i gens s’interposaven a la voluntat sumptuària d’ampliació dels camins han resultat ferits, trencats, colgats o aniquilats a cops barroers d’excavadora o de desbrossadora. El resultat és la imatge del vandalisme, de la destrossa gratuïta, de la maldat. Els arbres han quedat mutilats per sempre; aquests indrets conservaran durant dècades les cicatrius de la crueltat que han sofert. El lloc ja no convida a la passejada tranquil·la, ja no és una pineda verda, sinó una munió de branques ferides que sagnen resina.
Ara els grans camins permeten el pas fàcil dels grans vehicles dels grans senyors pel mig del bosc, però ja no hi ha motiu per anar al bosc.
S’espera una explicació de l’Ajuntament davant d’aquesta destrossa que porta l’empremta d’haver estat comesa per administracions.
L’Ajuntament de Castellgalí ha informat que aquests treballs forestals responen al pla de manteniment de camins forestals inclòs al Pla Municipal de Prevenció d’Incendis Forestals, que han estat promoguts pel propi Ajuntament i per l’ADF Protectors del Bosc, han estat subvencionats per la Diputació de Barcelona i, prenguin nota, han estat realitzats per l’empresa CAOPSA, SL sota la direcció d’ADEDMA Consultoria i Serveis SL.
Després de la nostra queixa, l’Ajuntament va requerir un informe conjunt de l’enginyer tècnic forestal adscrit a l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari de la Diputació de Barcelona i de la direcció de les obres. L’informe reconeix que a la zona de can Mas s’han trencat branques amb desbrossadora causant ferides innecessàries als arbres, sobretot pins, i que cal serrar els trossos de branca mal trencats deixant talls nets.
Efectivament, els trossos de branca mal trencats que més despuntaven i eren més a l’abast s’han serrat. Tot i així, algunes branques partides queden com a testimoni del mal fer, tal com mostren les imatges de la galeria de baix, preses després de la reparació dels danys.
[fotos Carmen Morosanu]