Abans de confluir al riu Cardener, al tram de Castellgalí i Manresa, la riera de Guardiola travessa substrat eocènic marí de roca dura en el qual excava una vall fonda i un seguit de gorgs adequats pel bany. Aquí la riera pren també del gran mas de la seva vora el nom també de riera de Cornet. Durant les dècades del 1960 i 1970, en temps del Seat 600, els gorgs de la riera de Guardiola van ser els llocs d’esbarjo i capbussada per excel·lència de l’estiu dels manresans.
Dos dels gorgs més grans són el de l’Oller –a la foto de 1ª- i el gorg Salat –a la foto de 2ª.
El gorg Salat deu el seu nom a una font de cabal escàs però constant que brolla d’una esquerda a les roques de la riba esquerra, la de Manresa. L’aigua d’aquesta font és lleugerament salada; l’anàlisi del 25.11.2012 va donar per resultat al voltant dels 1800 mg de clorur per litre. El botànic Pius Font i Quer ja va publicar l’any 1912 una anàlisi completa d’aquesta font al Butlletí núm. 54 del CECB –Centre Excursionista de la Comarca de Bages-, amb un resultat de clorur de 3074 mg Cl/L. La zona és realment la transició del substrat marí al continental, entre els quals terra endins s’interposa la formació geològica Salina de Cardona (vegeu l’esquema geològic 3D de la comarca de Bages). La sal de la font del gorg Salat de la riera de Guardiola prové de les darreres traces de la formació Cardona.