Una gran xarxa de corredors amb poca massa vegetal recorre el país, travessant territoris coberts de boscos o vegetació arbustiva. Això és així perquè, des del voltant de l’any 2000, la vegetació que creix sota les línies elèctriques és tallada periòdicament. Aquestes actuacions es fan amb la intenció d’evitar que els cables elèctrics entrin en contacte amb les plantes i, per aquest motiu, siguin causa d’incendis forestals. Sobre el paper això sembla una acció lloable, però, quan hom s’ho mira sobre el terreny, veu que molt sovint està mancada de tota lògica: els tècnics de les companyies elèctriques -que asseguren complir la llei, una llei forassenyada- sovint ho fan arrasar tot, a vegades desafiant forts pendents, sense tenir en compte la relació entre l’altura dels cables elèctrics i l’altura màxima que pot assolir la vegetació tallada.
Denses garrigues que protegeixen de l’erosió vessants assolellats, pedregosos i molt inclinats, garrigues que en aquestes condicions difícilment superaran mai els dos metres d’altura, són estassades periòdicament amb la intenció de protegir cables situats normalment a més de vuit metres del terra. Si estan sota les línies elèctriques, el mateix tracte que les garrigues reben les brolles de romaní esclarissades de menys d’un metre d’alçada mitjana, autèntiques pioneres de les terres més pobres, que en millor dels casos podrien arribar amb el temps a fer un metre i mig d’alt.
Tallar periòdicament sota les línies elèctriques la vegetació llenyosa que, per la naturalesa de les plantes que la formen o per la qualitat del sòl on arrela, mai no arribarà ni a acostar-se als cables elèctrics que té al damunt, a més d’afavorir l’erosió i fer que augmenti la inflamabilitat, també afavoreix el pas de les motos de trial, cosa que fa que l’erosió augmenti molt.
Vivim en un país en què massa sovint es passa d’un extrem a l’altre, es passa de tenir cables elèctrics sense aïllar perduts entre el brancam dels pins a tallar mates de romaní per protegir línies d’alta tensió.
A la imatge, una brolla de romaní a Súria amb una cicatriu d’erosió de dalt a baix, afavorida per les tallades periòdiques que pateix pel fet d’estar sota una línia elèctrica. És evident que, per molt que creixin els romanins, mai no s’acostaran gens als cables. Quin sentit té tallar-los?
[foto Florenci Vallès]
- Vegeu l’article Entre poc i massa, de Florenci Vallès.