Gràfiques de salinitat al Cardener i al Llobregat (2007-2015)

Gràfiques de l’evolució dels clorurs als rius Llobregat i Cardener entre els anys 2007 i 2015, expressats en mi·ligrams de clorur per litre, a partir de les anàlisis mensuals de l’Agència Catalana de l’Aigua. Com a referència, el límit de clorur admès a les aigües destinades a potabilització és 250 mg Cl/L (RD.140/2003, Directiva 98/83/CE).

Tant al riu Llobregat com al Cardener s’aprecia un descens clar dels clorurs entre 2007 i 2009; però entre el 2009 i el 2015 els valors es mantenen essencialment estables, la millora no segueix.

El riu Llobregat arriba a Balsareny amb uns clorurs per sota dels 50 mg Cl/L, l’aigua és dolça. Però a Sallent hi ha un salt de clorurs, l’aigua del Llobregat augmenta molt significativament de salinitat. Aquest salt és degut a l’aportació de sal de la mineria de potassa a Sallent al Llobregat. La progressiva entrada en funcionament entre els anys 2007 i 2009 de la rasa perimetral del runam del Cogulló va reduir la quantitat de salmorra descontrolada que arriba al Llobregat a Sallent, però tanmateix n’hi segueix arribant, sobretot a través de la circulació subterrània. Avall de Sallent, el Llobregat encara augmenta més la salinitat quan rep el Cardener, salinitzat per la mineria a Súria. Avall de Sallent, l’aigua del riu Llobregat frega el límit de clorurs de les aigües destinades a potabilització; per això li calen els costosos tractaments d’electrodiàlisi reversible a la planta potabilitzadora d’Abrera o d’osmosi inversa a la de Sant Joan Despí per abastir Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Igualment, el riu Cardener arriba a Cardona amb aigua dolça. L’afectació a la salinitat del riu Cardener a Cardona, la vila de la sal per excel·lència, és mínima després de les obres de desviament del riu i de recollida de salmorra. Però l’afectació a Súria, on hi ha la mineria de potassa i el runam del Fusteret, és molt alta. El Cardener, avall de Súria, amb valors al voltant dels 350 mg Cl/L del 2009 ençà i molt més alts anteriorment, supera sistemàticament el límit de clorurs de l’aigua que pot ser destinada a potabilització amb tractaments convencionals. Per això les poblacions situades més avall han renunciat a l’aigua del Cardener, excepte Castellgali que subministra a la població aigua que no és pròpiament potable per excés de sal. En paral·lel a Sallent, la millora entre el 2007 i el 2009 de la salinitat al Cardener va ser deguda a la recollida de salmorra per la rasa perimetral al runam salí del Fusteret de Súria. Queda però la salmorra que la rasa no aconsegueix captar i conduir al col·lector de salmorres, que es filtra al terreny i entra subterràniament al Cardener a l’alçada del Fusteret. L’anomalia de l’any 2014 entre Cardona i Súria és deguda a un episodi de mal funcionament del sistema de recollida de salmorra a Cardona enxampat a l’anàlisi mensual de l’ACA, no a una situació permanent.

Cal tenir en compte que els tres grans runams salins de la mineria de potasa, el Cogulló, la Botjosa i el Fusteret, estan al descobert sobre terreny que no ha estat prèviament impermeabilitzat i que el residu salí, la sal, és higroscòpica. Per tant, els runams capten humitat de l’aire i envien contínuament salmorra cap a les aigües subterrànies. Una millora a la salinitat del Llobregat, comparable a la registrada entre el 2007 i el 2009, s’obtindria amb la impermeabilització d’aquests tres runams que reduiria dràsticament la generació de salmorra i, en conseqüència, la seva filtració al subsòl.

La salinització de l’aigua de la conca del Llobregat és el motiu de la condemna imposada el 18.12.2014 pel Jutjat Penal de Manresa a l’empresa minera Iberpotash per delicte ecològic i de la investigació oberta per la DG de Medi Ambient de la Comissió Europea.

[gràfiques Jordi Badia]

Més informació a: http://www.lasequia.cat/montsalat/