La gràfica de salinitat a l’aigua de la població de Sant Vicenç de Castellet exemplifica les conseqüències que els lixiviats salins, originats a les muntanyes de residus de la mineria de potassa del Bages i incorporats a la xarxa fluvial i a les aigües subterrànies, ocasionen a la qualitat dels abastaments d’aigua depenents del riu Llobregat a la conca mitjana i baixa. Els valors corresponen als resultats de contingut d’ió clorur, expressat en mil·lígrams de clorur per litre, obtinguts d’anàlisis de periodicitat setmanal realitzats durant tot l’any 2006 de l’aigua subministrada per la companyia Sorea, filial d’Agbar, a la població de Sant Vicenç de Castellet. La mitjana de l’any 2006 ha estat de 283 mg Cl/L, per sobre del límit de 250 mg Cl/L fixat pel RD 140/2003 de criteris sanitaris per a l’aigua de consum humà. En 3 de cada 4 setmanes del 2006, un any de pluviositat normal, la salinitat a l’aigua de xarxa de Sant Vicenç ha superat els 250 mg Cl/L. L’any anterior, el 2005, de pluviositat excepcionalment baixa, els valors de clorur van ser encara més alts. Aquesta aigua no es pot qualificar doncs pròpiament com a potable. Cal tenir en compte a més altres conseqüències indesitjades derivades de l’elevada salinitat, com són el mal gust de potassi i el risc més alt de formació dels compostos anomenats tri-halometans com el cloroform i mol·lècules similars, totes elles cancerígenes- al desinfectar l’aigua a les plantes potabilitzadores. La legislació estableix límits progressivament més baixos de tri-halometans a les aigües de consum.
Sant Vicenç de Castellet capta l’aigua del Llobregat, poc abans de la confluència amb el Cardener. Si abans de l’aiguabarreig el Llobregat està salinitzat del seu pas per Sallent, les aigües del Cardener ho estan tant o més del seu pas per Súria. Riu avall, aquestes aigües captades i tractades a Abrera i a Sant Joan Despí es distribuïran a la població de les comarques senceres del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, i en part de les d’Anoia, l’Alt Penedès i el Vallès Oriental, on en conjunt viuen uns 3 o 4 milions d’habitants, la meitat de la població de Catalunya. L’aigua de l’aqüífer de la vall Baixa del Llobregat, utilitzada també per al subministrament, a l’estar en permanent contacte amb la del riu té les mateixes característiques de salinitat alta. Dependrà només de l’atzar de la proporció d’aigua realment dolça transvasada del riu Ter que d’una aixeta de Barcelona i la seva àrea metropolitana en surti aigua més o menys acceptable. A més de l’afectació generalitzada a la conca, localment els municipis de Sallent, Santpedor i Callús, situats al nord del Pla de Bages amb el veïnatge dels abocadors de residus salins, han hagut d’abandonar recursos propis d’aigües a causa de la intensa salinització.
[dades i gràfica Jordi Badia]