Cap de les construccions de pedra seca repartides arreu del paisatge de la comarca de Bages expressa tan rotundament les transformacions del paisatge com les tines.
Les tines són dipòsits construïts de pedra seca, normalment de forma cilíndrica d’1-2 metres de diàmetre i 3-4 metres de fondària, que servien per fer vi. El seu interior sol estar revestit d’unes rajoles de ceràmica de 40×40 cm anomenades cairons (foto 6ª) que n’asseguren l’estanqueïtat i netedat. La construcció de les tines es fonamenta en la tècnica ben coneguda i experimentada a la comarca de les barraques de pedra seca; representa un pas més enllà, una versió millorada. Se’n troben tant al costat dels masos com escampades allà on s’havia conreat la vinya, normalment agrupades i sempre aprofitant desnivells del terreny. Les tines tenen una obertura total per dalt on es podia encaixar una tapa de fusta feta a mida, i accés per baix on hi la boixa. La boixa és una pedra a la base de la paret de la tina travessada per forat circular que es podia tapar. Molt sovint la boixa queda protegida dins d’una barraqueta adossada a la tina. A dalt de la tina es premsava el raïm; el most queia dins la tina on es deixava fermentar i on seguia el procés d’elaboració del vi que l’amo havia de vigilar atentament. Per baix, quan el vi era llest, es destapava la boixa i se n’omplien garrafes.
La majoria de les tines al Bages foren construïdes durant el segle XIX, coincidint amb l’expansió del cultiu de la vinya. L’avantatge principal de fer el procés del vi en tines a la vinya era que s’estalviava el transport a distància i urgent d’un gran volum de raïm delicat acabat de veremar, pràcticament impossible amb els mitjans de l’època; en canvi, sí que es podia transportar més pausadament el vi en botes i garrafes.
Al sud-est del Bages, particularment al tram final de la vall de la riera de Mura o de Sant Esteve i a la vall del Flequer que conflueix amb la de Santa Creu, als termes de Talamanca i del Pont de Vilomara i Rocafort, hi ha una concentració excepcional de tines que ens parlen del passat d’un territori dedicat íntegrament al cultiu de la vinya. Vegeu Les tines de Nèspola per un inventari exhaustiu.
Amb l’arribada de la plaga de la fil·loxera al Bages durant la dècada del 1890, el conreu de la vinya s’acabà sobtadament en tot aquest territori. El bosc, molt majoritàriament la pineda de pi blanc, ha recuperat protagonisme al paisatge, tot i que també hi ha màquies i garrigues on els incendis forestals del segle XX han canviat el signe de la successió vegetal.
La galeria superior mostra tines del tram final de la vall de la riera de Mura: foto 1ª, tines de Les Solanes de la riera de Sant Esteve; foto 2ª, tines del Pla de Les Generes; foto 3ª, tina del Camí de Les Generes; foto 4ª, tina Solitària de la riera de Sant Esteve i foto 5ª, tina Transformada de la riera de Sant Esteve.
La galeria inferior mostra tines de la vall del Flequer: foto 7ª, tines del Ricardo; fotos, 8ª i 9ª tines del Tosques; foto 10ª, tines de l’Escudelleta i foto 11ª, tines del Bleda.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]
- Les tines de Nèspola.
- Vegeu les tines de la Lluca, a la vall de Santa Creu.
- Vegeu les tines de les Balmes Roges.