A l’estiu del 2020, 35 anys després de l’incendi del 1985, la pineda de pi blanc (Pinus halepensis) mostra un domini abassegador a la vall del Flequer –a les imatges 1ª i 2ª- i a la vall de Santa Creu de Palou –a la imatge 3ª- del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort.
Aquests pins blancs són tots nascuts poc després de l’incendi. Malgrat l’edat comuna, hi ha diferències molt manifestes en l’alçada d’aquests pins; els pins situats al fons de la vall i a les obagues assoleixen 6-8 metres d’alçada mitjana, els que es troben als vessants intermedis 4-6 metres i els de les carenes i dels costers encarats al sud uns escassos 2-3 metres. En grans extensions no hi ha cap exemplar de les altres espècies possibles de pi -la pinassa, el pi pinyer i el pi roig-, els pinyons dels quals no van aconseguir germinar i establir-se de nou després de l’incendi; els poquíssims exemplars existents d’aquestes espècies de pi són supervivents del foc.
Si l’aparença exterior és el d’una pineda homogènia com una gespa de pi blanc, la realitat quan es baixa al detall és molt més complexa. El pi blanc és efectivament el gran dominador als vessants de solana, però a la resta d’exposicions el bosc s’enriqueix amb alzines, roures, serveres, nogueroles i esporàdics aurons negres, a més d’aixoplugar un estrat arbustiu alt compost d’arboços, aladerns falsos, llentiscles i matabous, tots ells rebrotats d’arrel després de l’incendi.
El pi blanc cobreix actualment aquestes valls que s’havien destinat íntegrament al cultiu de la vinya a finals del segle XIX. És interessant resseguir els grups de tines, unes construccions notables de pedra seca, morter de calç i cairons –rajoles de ceràmica de 40×40 cm envernissades de vermell- on es feia el vi, escampats per aquestes valls. A la vall del Flequer hi ha les tines del Bleda, les del Tosquer, les de l’Escudelleta que sumen 11 tines, les del Ricardo, les del Camí del Flequer… i a la vall de Santa Creu les de La Lluca, les de les Balmes Roges construïdes dins de la balma, les del Companyó…, per esmentar només els grups de tines més notables i ben conservats.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]
- Més informació sobre les tines del terme del Pont de Vilomara i Rocafort a Les tines de Nèspola.
- Vegeu les tines de pedra seca del sud-est del Bages.