A les roques sorrenques o gresos del Bages són freqüents els burrows, galeries d’excavador, estructures tubulars o caus. Aquestes estructures sedimentàries, que sovint recorden un cuc de terra petrificat o el brancatge d’un arbre, s’originen al cap de poc d’haver-se dipositat el sediment, a causa de l’activitat excavadora de diferents animals (crustacis, bivalves…) que viuen dins l’estrat o hi busquen l’aliment. Poden ser marques en el sediment litificat i/o el resultat de la litificació de la sorra o el fang que va omplir les galeries fruit de l’excavació. Aquest material que omple les cavitats, en el cas d’algunes espècies, va ser dipositat pel mateix animal a mesura que anava excavant.
Alguns animals excavadors reforcen les parets de les galeries que obren recobrint-les amb secrecions pròpies. En aquest cas, hi ha una separació clara entre el material que omple l’antiga galeria i les seves parets, i el rebliment pot caure espontàniament i sovint es pot extreure sense gaire dificultat. Quan el rebliment desapareix, les superfícies de les parets de les antigues galeries queden al descobert i es poden estudiar fàcilment. Aquest estudi ha permès saber que al mar eocènic del Bages hi vivien espècies de crancs similars a les espècies de crancs actuals que utilitzen els propis excrements per reforçar les galeries que obren, perquè aquestes masses fecals deixen a la sorra unes marques característiques que poden fossilitzar.
Els burrows que es poden veure a la foto 1ª pertanyen a un gres d’origen marí de les Brucardes (Sant Fruitós de Bages), les de la 2ª a un gres d’origen continental de Collbaix (Manresa). A la imatge 3ª burrows ramificats, i a la 4ª un burrow corbat, en ambdós casos paral·lels a l’estratificació i en gresos marins a la riera de Santa Creu (Pont de Vilomara i Rocafort). A la imatge 5ª, uns burrows formats l’agost de 2009 al fang de la vora de la riera de Mura (o de Sant Esteve), prop del punt on desemboca al Llobregat (Talamanca).
[fotos Florenci Vallès (1ª, 2ª i 5ª) i Jordi Badia (3ª i 4ª)]