Calcària amb eriçons de mar

Els eriçons de mar són un dels grups més característic de la fauna marina fòssil de l’Eocè del sud-est del Bages. Se’n troben exemplars sencers i molt ben conservats a falta només de les pues, aïllats per l’erosió pacient. Però és molt més habitual observar-ne fragments, pues i seccions englobats en una matriu de roca calcària polida per l’aigua o tallada artificialment. En aquests casos, els fòssils d’eriçó ressalten en blanc en una roca de color gris dominant. Són molt característics els cercles i el·lipses d’uns 2-4 cm de diàmetre i 1-2 mm de gruix que corresponen a seccions de closques d’eriçons.

Els fòssils d’eriçons no es troben distribuïts uniformement pel terreny sinó agrupats, testimoni de que zones prop de la costa de l’antic mar càlid els eren particularment favorables. Les rieres de Mura i de Talamanca, prop de la confluència a sant Esteve de Vila-rasa, posen al descobert superfícies de roca amb fòssils abundosos d’eriçons marins. A les imatges, el detall d’una calcària plena de restes d’eriçons a la riera de Talamanca. [fotos Jordi Badia]

Vegeu l’article Pedres milionàries, de Jordi Badia.