Boles de canó a la roca sorrenca

A alguns indrets de la comarca de Bages, la roca sorrenca eocènica marina conté boles d’un rang d’entre 2 i 15 cm de diàmetre, integrades a la pròpia matriu de la roca i de la mateixa composició. En Geologia es coneixen internacionalment amb el nom de cannonballs, boles de canó. A l’aflorament de roca, les boles de canó poden mostrar-se en relleu positiu o convex, en l’anomenada forma noisette, o bé en relleu negatiu o còncau, en l’anomenada forma gruyère, si l’erosió les ha eliminat deixant el motlle extern.

La imatge 1ª mostra boles de canó en un estrat de roca sorrenca a Les Brucardes (Sant Fruitós de Bages). També hi ha boles de canó com aquestes a la paret de la balma de Les Brucardes amb pintures rupestres. Precisament, una pintura que s’interpreta com un sol aprofita una bola de canó seccionada diametralment. Les imatges 2ª i 3ª mostren boles de canó a la roca sorrenca al Malbalç, prop de la zona industrial de Bufalvent (Manresa). També hi ha boles de canó a la roca sorrenca de la balma dels Polvorers (Manresa).

A d’altres formacions geològiques del món hi ha boles de canó més grans, espectaculars i consistents. La platja de Bowling Ball Beach, a Califòrnia, acumula nombroses boles de canó de roca sorrenca, de la mida de les que s’utilitzen en una bolera. A la península ibèrica, les boles de canó més boniques deuen ser les que es troben integrades a la roca sorrenca de la formació Jaizkibel, al flysch de la costa de Gipuzkoa.

Cal buscar l’origen de les boles de canó en la sedimentació de la sorra i en el processos posteriors que la van cimentar i consolidar en una roca compacta, en ambients marins de plataforma continental. Probablement, les boles de canó de textura i mides diferents de formacions geològiques diferents tinguin també orígens diferents.

Boles de restes de Posidonia oceanica en una platja del mar Mediterrani.

Interpretem que les boles de canó que es troben a la roca sorrenca marina de l’Eocè al Bages es deuen a l’existència al fons marí, durant el temps de sedimentació, de boles de restes de posidònia o boles de Neptú, exactament iguals a les que trobem avui arrossegades per les onades a les platges mediterrànies properes a prats submarins d’aquesta planta. Al rodolar pel fons marí sorrenc empeses pels corrents, aquestes boles de pèls i filaments atrapen partícules de sorra, tal com un fregall atrapa la brutícia. Quan finalment les boles de posidònia queden aturades al sediment, la seva matèria orgànica es degrada i desapareix, no fossilitza, però sí que en queda la forma esfèrica formada pels granets de sorra que havia incorporat. Si aquesta interpretació és certa, les boles de canó pertanyen a la categoria de les icnites o icnofòssils, és a dir, l’empremta gravada a les formes de la roca sedimentària de l’activitat d’éssers vius. Les boles de canó originades durant l’Antropocè, el temps actual, s’identificaran al futur per la presència de microplàstics, a més de sorra.

[fotos Jordi Badia]