A alguns indrets de la comarca de Bages, la roca sorrenca eocènica marina conté boles d’un rang d’entre 2 i 15 cm de diàmetre, integrades a la pròpia matriu de la roca i de la mateixa composició. En Geologia es coneixen internacionalment amb el nom de cannonballs, boles de canó. A l’aflorament de roca, les boles de canó poden mostrar-se en relleu positiu o convex, en l’anomenada forma noisette, o bé en relleu negatiu o còncau, en l’anomenada forma gruyère, si l’erosió les ha eliminat deixant el motlle extern.
Cal buscar l’origen de les boles de canó en la sedimentació de la sorra i en el processos posteriors que la van cimentar i consolidar en una roca compacta, en ambients marins deltaics o predeltaics. S’interpreta que, al temps de la sedimentació, hi havia hagut enterrat a la sorra, just on ara és el centre de la bola de canó, un ésser viu, probablement un cuc poliquet o un mol·lusc bivalve, o bé tan sols el forat que aquest havia deixat, que va causar al seu voltant un gradient de condicions –de circulació d’oxigen, de potencial d’oxidació-reducció, de dissolució o precipitació del carbonat càlcic, de pH… Com a resultat del gradient regular en totes direccions, el procés de cimentació de la sorra va formar una bola perfectament esfèrica amb límits ben definits. Les circumstàncies i els detalls del procés, així com l’organisme que el va desencadenar, se’ns escapen. Per tant, les boles de canó pertanyen en certa mesura a la categoria de les icnites o icnofòssils, és a dir, l’empremta gravada a les formes de la roca sedimentària de l’activitat d’éssers vius.
Les boles de canó poden ser alliberades íntegres per l’erosió i quedar a terra, a punt per fer-les rodar. A d’altres formacions geològiques del món hi ha boles de canó més grans i espectaculars. La platja de Bowling Ball Beach, a Califòrnia, acumula nombroses boles de canó de roca sorrenca, de la mida de les que s’utilitzen en una bolera. A la península ibèrica, les boles de canó més boniques deuen ser les que es troben integrades a la roca sorrenca de la formació Jaizkibel, al flysch de la costa de Gipuzkoa.
La imatge 1ª mostra boles de canó en un estrat de roca sorrenca a Les Brucardes (Sant Fruitós de Bages). També hi ha boles de canó com aquestes a la paret de la balma de Les Brucardes amb pintures rupestres. Precisament, una pintura que s’interpreta com un sol aprofita una bola de canó seccionada diametralment. Les imatges 2ª i 3ª mostren boles de canó a la roca sorrenca al Malbalç, prop de la zona industrial de Bufalvent (Manresa).
[fotos Jordi Badia]