El castell de Castellcir o castell de la Popa està situat en aquest municipi del Moianès, dalt d’un penyal rocós allargassat de SO a NE i erosionat per la base.
El penyal rocós domina la contrada i reforça la defensa del castell a l’enlairar-se 10-12 metres en paret vertical o extraplomada per damunt de la carena. Un estrat pla de calcària nodulosa, dura i d’origen coral·lí manté la carena. Per sobre d’aquesta calcària hi ha, o hi havia hagut, un estrat de 10-12 metres de potència de roca sorrenca, consolidada i escairada a les capes de dalt, i més argiloses o margoses a les capes de baix. Fa milers d’anys, l’erosió va eliminar una gran part de l’estrat de roca sorrenca aïllant el penyal allargassat, i segueix gratant i reduint-lo progressivament. De l’erosió més intensa per la base del penyal, on la roca és menys consolidada, en resulta la forma de popa de vaixell, sobretot quan s’observa des de l’extrem NE del penyal (foto 1ª). L’avanç de l’erosió posa en perill l’estabilitat del turó o penyal i la del propi castell construït fins a les vores. Una gran esquerda travessa en vertical el turó de roca i la paret del castell, com si fossin una sola unitat. Tard o d’hora -esperem que més tard que d’hora- hi haurà la gran ensulsiada que l’esquerda profetitza. En qualsevol cas, el castell de la Popa és actualment tot un espectacle de patrimoni medieval, d’història i de geomorfologia.
La primera documentació del castell és de l’any 1014, per tant l’inici de la construcció deuria ser al segle X. Més que un simple castell va ser una fortalesa emmurallada que va ocupar tota la superfície plana dalt del penyal. Consta de dos edificis (fotos 2ª i 3ª) connectats per un pati interior, un a la punta NE i l’altre al centre del penyal, i de l’ermita de Sant Martí, actualment enrunada, que era a la punta SO. El castell i l’ermita van restar dempeus durant segles; però l’abandó del segle XX ha estat definitiu perquè el castell i l’ermita de Castellcir es malmetessin de manera irreversible. No és prudent entrar al castell.
[fotos Jordi Badia]