Les terrasses fluvials són terrenys sobre els quals rius o rieres han dipositat graves en temps geològics recents. El gruix de les terrasses fluvials és normalment d’1 o 2 metres, fins a una desena de metres les més profundes a la comarca de Bages. L’altitud de la terrassa fluvial testimonia el nivell per on, fa algunes desenes o alguns centenars de milers d’anys, corrien les aigües fluvials. A alguns trams de les valls del Cardener i del Llobregat s’observa una seqüència de terrasses fluvials esglaonades que corresponen a períodes alternants de predomini de la sedimentació o bé de l’erosió fluvial
Les graves són sediments detrítics no cimentats, constituïts per fragments de roca de més de 2 mm de diàmetre. Tot i que hi ha excepcions, al Bages i al Moianès aquests fragments acostumen a ser arrodonits i, en aquest cas, s’anomenen còdols i tenen un origen fluvial. Les graves acostumen a estar incloses en una matriu que sol ser sorrenca o llimosa. Es van dipositar durant el quaternari i són, per tant, els materials geològics més recents d’aquestes comarques. Les graves abunden també als llits actuals dels rius.
La majoria de terrasses fluvials del Bages han estat explotades com a graveres.
La imatge 1ª es va obtenir prop del castell de Balsareny i la grava està situada a uns deu metres per sobre el nivell de la riba actual del Llobregat. Noteu la discordança entre els estrats lleugerament inclinats de roques eocèniques continentals de color vermellós i la terrassa fluvial ben plana per sobre. La imatge 2ª, obtinguda a Sant Salvador de Guardiola, repeteix la mateixa disposició a menor escala amb grava dipositada per la riera de Guardiola. La imatge 3ª correspon a la terrassa fluvial de Vilafruns (Balsareny) dipositada pel riu Llobregat. Noteu el gruix més gran de llims que el de grava per sota.
[fotos Florenci Vallès (1ª i 3ª) i Jordi Badia (2ª)]
- Vegeu els esquemes històrics de la disposició de les terrasses fluvials del riu Cardener a Callús i a Manresa.
- Vegeu l’article Manresa geosites, de Jordi Badia.