A la imatge 1ª, capa de calcària als Tres Salts del riu Llobregat (Sant Fruitós de Bages), un dia de cabal alt. L’acció erosiva de l’aigua modela la calcària i poc a poc la fa recular. Noteu la diferència entre l’estrat superior, que és de calcària de gra fi o massiva, i l’estrat inferior, que és de calcària nodulosa.
A la imatge 2ª, la fractura concoïdal (en forma de petxina) pròpia de les calcàries de gra fi o massives. Aquests tipus de fractura és característic de les roques homogènies de gra fi en general, com el sílex o l’obsidiana, que és un vidre natural. També la presenten els vidres artificials i és molt evident en els culs de les ampolles de xampany.
Les calcàries són roques carbonàtiques formades majoritàriament per carbonat de calci. Els tipus de calcàries que més abunden al Bages -on s’anomenen vulgarment pedra calar- formen capes molt resistents a l’erosió i poden tenir un origen marí -com aquesta als Tres Salts- o lacustre. Actualment són explotades com a material de construcció i antigament s’havien utilitzat per fer calç. Les calcàries marines bagenques presenten una gran quantitat de macrofòssils i van lligades a la presència d’esculls de corall.
[fotos Florenci Vallès]
- Vegeu les cadolles a la vora del riu.