Unes traces de carbó lignit afloren entre argiles grises i colors ferruginosos a la roca eocènica marina, sota el sostre de la balma que forma el gran penya-segat de la torre de Santa Caterina, per damunt de l’estació de Renfe i del riu Cardener a Manresa. Aquest carbó va ser objecte d’explotació a la dècada del 1920, en una galeria horitzontal d’aproximadament 1 metre d’alçada que aprofundeix uns 40 metres a l’interior de la muntanya seguint la veta estreta i discontínua. Però aquesta explotació no podia ser rendible de cap manera per l’entitat, la quantitat i la qualitat tan escasses d’aquest lignit; deuria servir, això sí, a alguns mossos manresans per eludir el servei militar obligatori en temps de la impopular guerra del Rif al Marroc.
Anys més tard, en temps de guerra civil del 1936 al 1939, la galeria esdevingué un dels refugis de Manresa pel cas de bombardeig. La seva situació tan propera a l’estació de ferrocarril del Nord, un probable blanc de l’aviació, li donava molt sentit com a refugi. Efectivament, el 19.01.1939, quan la guerra estava ja decantada en favor del bàndol nacional i els soldats republicans es retiraven, l’aviació franquista en la qual s’integraven avions i pilots alemanys i italians a més d’espanyols bombardejà l’estació del Nord i les vies de tren per tal de dificultar la retirada. El bombardeig del 19.01.1939, el segon a Manresa, no fou tan intens com el del 21.12.1938. Després d’aquella primera experiència aterridora, part de la població havia fugit i la restant atenia amatent els avisos de les sirenes d’alarma i corria als refugis. No sabem si la galeria protegí realment a algú; sí sabem, en canvi, que el bombardeig del 19.01.1939 causà com a mínim 2 víctimes mortals civils en aquell entorn.
Dècades després, L’aigua brolla de les parets i s’entolla al tram més fons de la galeria, mentre que estalactites incipients creixen del sostre. La visita és perillosa perquè poden caure lloses de la roca sorrenca que fa de sostre. A més de les traces de lignit, s’hi observen minúsculs cristalls brillants de pirita.
Traces encara més miserables del mateix lignit es poden observar còmodament a l’altre costat de la vall de Cardener, al camí dels Corrals que voreja el Puig Cardener.
La imatge 1ª mostra l’entrada de la mina a la balma de santa Caterina que probablement ja era obrada a l’iniciar la mina; la 2ª i la 3ª les traces de lignit a l’interior.