A l’inici de la primavera, a prop de rius i rieres, es pot observar la frenètica activitat de l’abella solitària Colletes cunicularis. De vegades, però, nidifica de forma gregària en indrets amb poca vegetació i amb sòl poc compacte, com s’observa a la 2a foto feta al voltants de la font de Bellveí, al riu Calders. És característic del gènere Colletes cobrir les parets de les cel·les de cria amb una substància segregada per les glàndules de Dufour que en assecar-se pren una consistència semblant a la cel·lofana. Aquestes glàndules estan situades a l’abdomen de la femella i el suc produït s’aplica amb la llengua.
C. cunicularis és una espècie polilèctica -que visita moltes flors diverses- que degut a la seva primerenca emergència, a la segona quinzena de març, se la veu molt per les inflorescències dels salzes. Els mascles són un dels pol·linitzadors de les flors de l’orquídia Ophrys forestieri, l’abellera fosca.
[Fotos: Xavier Adot]