Abellera fosca

Ophrys forestieri  (= O.lupercalis, O.fusca ssp.lupercalis)

L’abellera fosca (Ophrys forestieri [= O.lupercalis, O.fusca ssp.lupercalis]) és una de les abelleres més freqüent al Bages. Es reconeix pel seu label de 13 a 18 mm de llargada, de color marró més o menys fosc, amb tres lòbuls d’aspecte força pla, de pilositat curta i amb els pèls no acabats en una punta blanquinosa. La base del label és recta o fa un colze poc notable, i a la part superior presenta un solc molt marcat. Comença a florir molt aviat, al gener (o, fins i tot, al desembre), i la floració arriba fins a primers d’abril, encara que el màxim es dóna a la segona quinzena de febrer i al llarg de tot el març. Molt semblant és O.arnoldii (= O.fusca ssp.arnoldii), també present al Bages, de label més allargat i sense el rivet groc, que té el màxim de floració al mes de maig. O.forestieri correspon a la planta que s’havia anomenat fins fa uns anys “O.fusca de primera generació”, mentre que O. arnoldii correspon a “O.fusca de segona generació”. Les citacions antigues però no distingeixen entre els dos tàxons.

Les orquidàcies o orquídies són herbes que es caracteritzen per tenir unes llavors minúscules, les flors amb l’extrem de les estructures femenines soldades amb les masculines i amb un dels tres pètals (el label) generalment molt diferenciat, i també perquè generalment els grans de pol·len es presenten aglomerats en dues masses voluminoses anomenades pol·linis.
Les abelleres són orquídies del gènere Ophrys, que és principalment mediterrani. Es troba des de les Canàries fins al mar Caspi i des del Nord d’Àfrica fins a Escandinàvia. Les abelleres viuen sobretot en indrets assolellats amb sòls calcaris. El Bages destaca per l’abundància d’espècies d’aquest gènere, que és notable pel seu original sistema de pol·linització. Aquest procés el duen a terme, en gairebé totes les espècies d’abellera, petites abelles mascle de diferents espècies que transporten els pol·linis de flor en flor atrets per un reclam de tipus sexual. Aquest reclam és olfactiu i també visual, perquè el gran pètal bellament acolorit anomenat label imita l’olor i el color o la forma de la femella del pol·linitzador específic. Els pol·linis s’adhereixen al cos dels mascles estafats mentre intenten desesperadament copular amb les falses femelles. Així l’insecte podrà després pol·linitzar altres flors en intentar copular amb elles.

[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 3ª) i Pere Moraleja (4ª)]