L’abellera becada (Ophrys scolopax subsp. scolopax) és una de les abelleres més acolorides. Es distingeix pel seu label convex, normalment més llarg que ample, amb gepes piloses i ben definides a banda i banda, de color dominant bru vermellós amb una màcula central de colors verd clar i violeta i forma molt variable que vagament pot recordar les lletres X o H, i amb la punta del label cargolada amunt i de color verd clar. Els sèpals interiorment són rosats o, més rarament, blanquinosos, amb un nervi central verd. El color dels sèpals acosta l’abellera becada (O. scolopax) a l’abellera catalana (O. catalaunica) -al Bages s’han trobat exemplars de característiques intermèdies interpretats com a híbrids entre les dues espècies- i a l’abellera vermella (O. tenthredinifera) de label més ample, sense gepes i amb una marge verd clar.
El bec a l’extrem del label i les taques de colors foscos deuen haver originat els adjectius específics que identifiquen aquesta espècie d’abellera, el científic scolopax -la becada, un ocell de plomatge bigarrat de tons marronosos i bec llarg té per nom científic Scolopax rusticola– i el popular o neologisme d’abellera becada.
L’abellera becada té una distribució extensa a la península Ibèrica. Prefereix els ambients de muntanya mitjana, per aquest motiu al Bages se la troba més abundosa a la meitat nord. Sembla tenir el seu hàbitat òptim als prats de les comarques veïnes del Solsonès i el Berguedà.
[fotos Florenci Vallès (1ª, 3ª i 4ª), Jordi Badia (2ª, 5ª i 7ª) i Marta Queralt López Salvans (6ª, 8ª i 9ª)]
- Vegeu l’article Abelleres, de Jordi Badia