Abellera becada

Ophrys scolopax subsp. scolopax

L’abellera becada (Ophrys scolopax subsp. scolopax) és una de les abelleres més acolorides. Es distingeix pel seu label convex, normalment més llarg que ample, amb gepes piloses i ben definides a banda i banda, de color dominant bru vermellós amb una màcula central de colors verd clar i violeta i forma molt variable que vagament pot recordar les lletres X o H, i amb la punta del label cargolada amunt i de color verd clar. Els sèpals interiorment són rosats o, més rarament, blanquinosos, amb un nervi central verd. El color dels sèpals acosta l’abellera becada (O. scolopax) a l’abellera catalana (O. catalaunica) -al Bages s’han trobat exemplars de característiques intermèdies interpretats com a híbrids entre les dues espècies- i a l’abellera vermella (O. tenthredinifera) de label més ample, sense gepes i amb una marge verd clar.

El bec a l’extrem del label i les taques de colors foscos deuen haver originat els adjectius específics que identifiquen aquesta espècie d’abellera, el científic scolopax -la becada, un ocell de plomatge bigarrat de tons marronosos i bec llarg té per nom científic Scolopax rusticola– i el popular o neologisme d’abellera becada.

L’abellera becada té una distribució extensa a la península Ibèrica. Prefereix els ambients de muntanya mitjana, per aquest motiu al Bages se la troba més abundosa a la meitat nord. Sembla tenir el seu hàbitat òptim als prats de les comarques veïnes del Solsonès i el Berguedà.

[fotos Florenci Vallès (1ª, 3ª i 4ª), Jordi Badia (2ª i 5ª) i Marta Queralt López Salvans (6ª, 7ª i 8ª)]

  • Vegeu l’article Abelleres, de Jordi Badia