L’àguila cuabarrada (Aquila fasciata) és un ocell rapinyaire diürn de la família dels accipítrids. Té una longitud de 65 a 72 cm, una envergadura alar de 150 a 180 cm, i pesa d’1,6 a 2,4 kg. És sedentària, té una distribució eurasiàtica i nord-africana, i a Europa només es troba als països del sud, on ocupa paisatges mediterranis. La femella és bastant més grossa que el mascle. Les femelles d’àguila cuabarrada són gairebé tan grosses com els mascles d’àguila daurada (Aquila chrysaetos). Se suposa que pot viure tants anys com els altres rapinyaires de mida similar. Una àguila daurada marcada a Suècia es va trobar morta quan tenia més de 32 anys.
Té el dors i el cap de color marró fosc amb petites taques blanquinoses, les parts inferiors blanques amb pigallat fosc i una distintiva taca blanca a la part superior de l’esquena, visible també en alguns joves. En vol, presenta contrast entre el blanc de la panxa i el braç i el gris de les plomes rèmiges, separats per una ampla franja negra. Alguns individus són foscos i tenen molt poc blanc als braços. La seva cua és grisa i té una ampla franja terminal negra (d’aquí ve que rebi el nom de cuabarrada). Té els ulls rogencs o groguencs, la cera i les potes grogues, el tars cobert de plomes fins a la base dels dits i les urpes molt grosses, desproporcionades si es comparen amb les d’altres rapinyaires.
Els joves no adquireixen el plomatge d’adult fins al tercer any de vida. El primer any són molt diferents dels adults. Tenen les parts superiors de color marró o vermellós, i les inferiors de color de rovell, sense la franja negra de sota l’ala ni la terminal de la cua. Alguns joves són pràcticament blancs per sota i tenen les puntes de les ales negres.
L’àguila cuabarrada sol ser molt silenciosa. Fa vols exhibitoris i emet sons aflautats (“clu-clu-clu” o “cliu-cliu-cliu”) durant les parades nupcials, i defensa amb molta agressivitat el seu territori. Construeix el niu als cingles, i molt rarament en arbres i torres elèctriques. Pon els ous (normalment dos) entre final de gener i començament de març. La incubació, que dura entre 38 i 44 dies, la fa principalment la femella. El mascle només incuba quan la seva parella surt a menjar.
Els polls neixen coberts de plomissol blanc i tenen una taca negra al costat de l’ull. Quan tenen 45 dies, ja tenen totes les plomes i mengen sols. Volen per primera vegada als dos mesos d’edat, i a partir de llavors segueixen els pares i n’aprenen les tècniques de caça. Uns dos mesos més tard abandonen el territori patern.
L’àguila cuabarrada s’alimenta d’ocells i mamífers de mida mitjana, i de llangardaixos. Les seves preses més habituals són les perdius, els coloms, els còrvids i els conills. Sol caçar fent picats vertiginosos, que no són tan ràpids com els dels falcons.
Actualment es considera la rapinyaire diürna més amenaçada de Catalunya (n’hi havia tan sols unes 70 parelles durant el quadrienni 2015-2018) i està estrictament protegida legalment per la Generalitat de Catalunya (pertany a la categoria “En perill d’extinció”). Moltes àguiles cuabarrades moren perquè xoquen amb línies elèctriques i s’electrocuten. L’àguila daurada, que està en expansió, perjudica la cuabarrada, perquè la foragita dels seus territoris.
Dintre de l’àmbit territorial del present web, nia en dues zones de relleu abrupte molt properes al pla de Bages. Aquest fet és un argument a favor de l’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac cap al nord-oest.
La foto 1ª mostra una àguila cuabarrada adulta volant sobre el terme municipal de Castellgalí, el 3 de maig de 2024. Les fotos 2ª i 3ª corresponen a una àguila cuabarrada jove volant sobre el terme municipal de Santpedor, el 21 de juny de 2024. La foto 4ª mostra un niu abandonat d’àguila cuabarrada a la capçada d’un pi a Sant Esteve de Vila-Rasa, al terme municipal del Pont de Vilomara i Rocafort, el 28 d’agost de 2024.
[fotos Florenci Vallès (1ª) i Lídia Ribas (2ª, 3ª i 4ª)]