All rosat, all de bruixa

Allium roseum

L’all rosat o all de bruixa (Allium roseum) es coneix de seguida per la umbel·la oval o hemisfèrica de 3-5 cm de diàmetre, poc densa, de flors rosades ben boniques. Hom dubta de si és una planta silvestre o escapada de jardí.

La planta fa l’olor inconfusible d’all. La tija cilíndrica neix d’un bulb enterrat. A poca alçada arranquen les fulles en forma de cinta molt estreta, de fins a 40 cm de longitud. Al capdamunt de la tija es forma la umbel·la amb una bràctea papiràcia a la base. Les flors tenen pedicels de 2-3 cm, ben verds, en contrast amb el rosa dels 6 tèpals, cadascun del voltant d’1 cm i amb el nervi medial de color ressaltat. Dins de la flor hi ha un verticil de 6 estams aliniats amb els tèpals, constituïts per un filament blanc triangular amb l’antera groga al vèrtex, que envolten un ovari en forma de trèvol, del centre del qual emergeix un pistil blanc. A vegades algunes flors avorten i es converteixen en bulbils d’un rosa més fosc que, al no tenir pedicel, es queden a la base de la umbel·la. Els bulbils de la flor germinaran i aconseguiran la reproducció vegetativa, igual com els petits bulbs soterrats que es desenvolupen al costat del principal.

L’all rosat viu sobretot als fenassars i a les joncedes. Normalment es troba en grupets. Floreix a l’abril i maig.

[fotos Montserrat Porta (1ª i 2ª) i Jordi Badia (3ª)]