L’almesquí (Narcissus assoanus) és un narcís humil, petitó, amb unes flors oloroses d’un groc llampant que apareixen profusament per l’abril als llocs de sòl molt prim.
L’almesquí neix d’un bulb soterrat que aguanta d’un any per l’altre. Les fulles són totes basals, cilíndriques d’un màxim de 20 cm de longitud per 3 mm de diàmetre. Les tiges són semblants a les fulles, amb la diferència de que acaben en una flor o en un grupet de 2 o 3 flors en umbel·la amb una bràctea papiràcia que embolcalla la base del peduncle o peduncles. Aparentment, les flors tenen un sol embolcall floral de simetria radiada, un periant groc que consta d’un tub de 12-18 mm que després s’obre perpendicularment en 6 pètals disposats com una flor de lis heràldica; però si s’examina al detall s’observa que en realitat es tracta de 2 verticils de 3 pètals cadascun, l’exterior que correspon al calze amb suposats pètals lleugerament més amples, i l’interior que correspon a la corol·la amb pètals lleugerament més estrets i portant al centre una corona en forma de copa. A l’interior de la corona arriben les anteres grogues dels 2 verticils de 3 estams cadascun, i un sol estigma que l’estil uneix amb l’ovari ínfer, el·lipsoidal, situat a sota del tub periàntic i que es transformarà en una càpsula. Les flors s’orienten de manera particular: el peduncle vertical fa un colze a la punta de dalt per deixar l’ovari i el tub de la flor horitzontals i, en conseqüència, els seus pètals verticals; a més a més, les flors d’una mateixa planta s’orienten amb elegància mirant totes cap al mateix costat, com un ram.
L’almesquí és especialment abundant a les codines i cims de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i de Montserrat.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article Els narcisos han florit, de Jordi Badia.
- Compareu l’almesquí amb la nadala menuda (Narcissus dubius).
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer (1).
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer (2).